Ahir va fer un any que els habitants d'Azerbaidjan escriuen, o haurien d'escriure, amb el mateix abecedari que nosaltres. Fa un any es va prohibir publicar res en la lletra ciríl.lica, per modernitzar el pais. Molts dels que operen ordinadors encara han de resoldre el misteri de com es produeix a l'ordinador una "e" invertida, una lletra única a l'abecedari llatí d'Azerbaidjan que es va haver de crear per resoldre alguns problemes de transcripció. Per la resta, segons la versió oficial, l'adaptació ha anat sense problemes. Clar, això deu ser si un no compte els milenars de persones majors que el primer d'agost de l'any passat de cop no varen saber ni llegir ni escriure. Però Azerbaidjan ha seguit un camí tan tortuós cap a la modernitat caligràfica que sorprén que hi hagi ningú que encara sapi escriure. Abans l'àzeri s'escrivia en lletra àrab, però el 1929 va seguir l'exemple de Turquía, i va introduir l'abecedari llatí. Deu anys més tard era part de l'imperi rus, i Stalin va decretar l'ús de la lletra ciríl.lica. Amb l'actual lletra llatina el govern va dir que volia allunyar"se de Rússia i la seva influència cultural, per, es suposa, acostar"la a l'europea. Volia emprar la lletra per crear una distància que sobre el mapa no existeix. Segurament hauran de fer un gran esforc perquè aquesta política no resulti en la desalfabetització més crónica de la seva història. Això a part, un es demana fins quan estarem a veure sorgir els defensors dels abecedaris amenacats. Entre la romanització de les llengues de l'extrem orient, des del Japó fins a Taiwan, i de les llengues asiàtiques, que promet accelerar"se en els propers anys així com les noves repúbliques cerquin establir una identitat separada de la russa, qualsevol diria que els volem colonitzar la llengua. Si afegim la importació de mots occidentals arreu, ja es podrien establir arguments per denunciar l'empobriment linguistic del continent asiàtic.