El general Franco aconsellava a tothom que s'allunyàs de la
política, activitat a la qual no acceptava dedicar-se. Malgrat que
ja fa més d'un quart de segle que no hi és, encara continua tenint
seguidors, que habitualment neguen ser-ho, en quasi tots els seus
vessants ideològics i aquest que he exposat no n'és una excepció.
La darrera manifestació d'aquest ideal apolític de certs polítics
ens l'ha ofert el senyor Aznar i, darrere seu, tota la catefa de
ministres i càrrecs del Partit Popular. Per criticar la
convocatòria de vaga del proper vint de juny, no se'ls ha ocorregut
res més que qualificar-la de vaga política. Com si l'adjectiu
polític/a significàs quelcom dolent o brut. És clar que és una vaga
política, perquè el que pretén és capgirar una proposta política
feta per polítics d'una determinada opció política. I això no té
res de negatiu. Sense voler entrar en el tema de si la reforma
laboral és positiva o negativa, entre altres coses perquè no m'he
llegit el decret, el que pens és que aquesta no és manera
d'intentar contrarrestar-la. Quan els mateixos polítics utilitzen
la paraula política com a adjectiu negatiu, s'estan apedregant les
seves pròpies teulades, estan contribuint al menysteniment de
l'activitat política per part dels ciutadans i a la despolitització
o apolitització, a l'allunyament de la societat dels que es
dediquen a la cosa pública.
No sé com així aquesta caparrudesa de certs polítics, quasi
sempre ubicats a l'ala dreta, per confondre o intentar que els
altres confonguin la politització amb el partidisme, que són
conceptes molt diferents. Si Aznar pretén dir a la gent que la vaga
de dia vint de juny és una vaga partidista, en el sentit que és una
lluita contra les propostes d'un determinat partit, que ho digui
amb aquestes paraules, però que no intenti malbaratar el sentit de
les paraules, ja que l'únic que aconsegueix d'aquesta manera és
fomentar la visió negativa de la política.
Com ja he dit, aquest fenomen no és nou. És reiteratiu
qualificar de polítiques les accions de les organitzacions no
governamentals o les associacions de veïns quan intenten posar de
manifest discrepàncies amb el poder dominant. Naturalment que són
accions polítiques, ja que volen influir els governants i la
societat en general per tal que tenguin en compte les seves
propostes i aquesta és una manera d'intervenir en política tan
legítima com presentar-se a unes eleccions. És més, m'atreviria a
dir que un sistema democràtic necessita que existeixin sindicats,
organitzacions empresarials i organitzacions no governamentals que
duguin a terme accions polítiques destinades a defensar els seus
principis estatutaris i els interessos dels seus associats, al
marge dels partits polítics. És clar que, per tenir força real, cal
que no siguin partidistes, ja que si un d'aquests col·lectius comet
l'errada d'entrar dins l'òrbita d'un determinat partit, difícilment
comptarà amb la credibilitat suficient perquè la ciutadania jutgi
amb objectivitat les seves propostes. Si la gent percep que les
intencions no són les de la defensa dels propis principis o
interessos, sinó afavorir l'arribada al poder o el manteniment al
mateix d'una opció política determinda, no confiarà amb la
imparcialitat de les seves demandes. Però això és quelcom que han
de jutjar els propis associats i simpatitzants i no el senyor
Aznar, que el que hauria de fer és intentar convèncer els
treballadors que aquesta reforma és per afavorir-los, si és que pot
fer-ho, en lloc de criticar la politització de la vaga, a la qual
ell, com a polític, també contribueix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.