Grollers

És ben per demés: tota novetat accentua les virtuts i els defectes de l'espècie. I més com més acceptades són. És el cas del mòbil, que ens permet tantes coses bones però que deixa la nostra intimitat en un estat d'indefensió aclaparadora. La nostra espècie no està preparada per destriar adequadament els avantatges dels estris que té a la seva disposició. I, si m'apures, quasi diríem que s'entesta a fer més ús dels inconvenients que dels avantatges. L'ús del telèfon de tota la vida ja donava lloc a unes transgressions veritablement notables de les normes de convivencia més elementals. Per exemple: tu podies tirar-te una hora fent cua davant una finestreta, i veies com per telèfon et passaven davant moltes persones que ni tan sols s'havien pres la molèstia de moure's de ca seva. Al principi de la socialització del telèfon, els familiars podien comunicar"se per aquest mitjà a qualsevol hora, però les amistats d'enfora o els venedors, els companys de feina, els clients, etc., sabien que només et podien telefonar en horari laboral. A poc a poc, aquesta norma tan elemental es va anar erosionant per una pràctica inspirada per la manca d'urbanitat. I què hem de dir, ara, del mòbil? El mòbil irrompe fins i tot quan tens una entrevista amb una persona al despatx i parles alhora pel telèfon fix. Qui et parla des del mòbil, algun dia sabrem per què "supòs", es creu en una posició de força que li permet passar davant tothom.