algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
19°

De la fe a l'esperança (o viceversa)

Si veis un escrit de Joan Melià, o si el sentiu parlar per ràdio o per televisió, deixau sigui el que sigui que tengueu a les mans, i parau esment. Sempre aprendreu lliçons útils i guanyareu instruments d'anàlisi de la realitat. És un home que posseeix un cap ben en el seu lloc, un cor que batega, uns ulls que saben mirar, una oïda fina. No sé si el vàreu veure l'altra nit, en un programa de na Margalida Noguera (Canal 4) sobre interculturalitat. Si no, és una llàstima que us ho perdéssiu, perquè poques vegades tendreu ocasió de sentir paraules tan sàvies sobre una de les qüestions més complexes que viu el nostre país, i un dels grans temes en els quals ens jugam el futur "suposant que no ens l'hagin pispat; o que nosaltres mateixos ens l'hàgim descuidat en algun lloc pel qual no tornarem a passar mai més: un mai més que comença a sonar com el never more de Poe. Joan Melià és un home de criteri, però convé aclarir tot d'una que no ho és en el sentit en què a Mallorca solem dir d'algú que té criteri, ço és, algú que diu coses com que el Quixot és una gran novel·la i que Barcelona és port de mar. Joan Melià, director general de Política Lingüística, és un home que ha anat a parar a la política perquè és menester fer política lingüística. Si no, ell estava molt bé on estava. No s'havia de complicar l'existència. Però ningú més podia ocupar un lloc des del qual és tan menester tenir una intel·ligència de primer ordre, que, segons l'axioma d'Scott Fitzgerald, és la que pot allotjar alhora dues idees oposades, com és saber que les coses no tenen remei i que s'ha de treballar per canviar"les. O és com veure que l'avui capola el futur i no obstant posar tots els elements perquè el futur sigui habitable. Per ocupar el seu lloc, és menester saber que la lluita per la llengua i per la cultura es desenvolupa en el mateix territori on s'han de defensar els drets humans. És menester tenir ben assumit que la immigració pot enviar en orris llengua i cultura i no obstant adoptar una estratègia compatible amb principis ètics i morals. S'ha de saber, a més, que les solucions fàcils als problemes complexos també són falses solucions. I s'ha de saber concedir els punts exactes d'avantatge als interlocutors respecte dels quals tens avantatge. Bé, si cercau per aquí trobareu Joan Melià. No sé si m'explic, però m'agradaria fer"ho de manera que se'n deduís, de tot plegat, que, en un clima tan hipercrític amb els polítics, ell és el model de ciutadà que ennobleix la feina política. No serveix qualsevol per treballar tant sabent com sap quantes i quines són les raons per donar la pell als llops. I per albirar, enmig de tot plegat, indicis esperançadors "de què, si no, hem de continuar?", és menester respondre al perfil fitzgeraldià de les millors intel·ligències. Bé, res, esperem que en l'altre món hi hagi justícia.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.