Com preservar els drets de còpia i d'autor, davant les
facilitats associades a les tecnologies digitals, està esdevenint
una de les guerres "incruentes, de moment" més característiques i
significatives de l'era de la informació. La situació és tan
dramàtica que, fins i tot, alguns dels intents més barroers de
protegir la forma anacrònica i obsoleta de negoci que tracta
d'emparar els drets de còpia, han resultat ser obertament contraris
a principis constitucionals, com ja ha passat als Estats Units. Fet
i fet, un dels terribles efectes col·laterals dels atemptats de
l'onze de setembre passen per una descarada predisposició de
legisladors i legislats cap a una renúncia a llibertats bàsiques en
favor d'una suposada major seguretat.
Una tendència que, sigui dit de passada, malauradament no és
exclusiva ni del món digital ni d'Amèrica, tal com palesen algunes
de les darreres informacions polítiques estatals.
La darrera batalla per protegir els drets de còpia en el món
digital també ha pres la forma d'un estrafolari projecte de llei
americà que obligaria tutti quanti: des de fabricants de vídeos i
ordinadors, fins als productors de programari i de discs de música,
a incorporar mecanismes físics o lògics que bloquegin qualsevol
intent de còpia de material que estigui protegit. Dit altrament,
aquest projecte de llei converteix en policies tots els que tenguin
alguna cosa a veure amb aquesta casta de material i, de passada, en
sospitosos habituals els usuaris. Naturalment, com en gairebé tots
els episodis d'aquesta guerra, ràpidament s'han pogut distingir dos
bàndols. D'una banda la totpoderosa RIAA, l'associació d'indústries
d'enregistrament, i l'associació de productors de pel·lícules, que
han aplaudit i saludat amb alegria el projecte de llei. De l'altre
costat hi ha els de sempre, és a dir els consumidors acompanyats,
aquesta vegada, pels fabricants dels estris que permeten la
reproducció i còpia, que han vengut a dir una cosa com ara que
cadascú aguanti la seva espelma com pugui, que ells ja en tenien
prou amb la seva.
En qualsevol cas, resulta preocupant veure la tossuderia que
gasten els productors de continguts a anar contra natura tot
intentant escaparrar una de les virtuts més característiques de les
tecnologies digitals com és la facilitat per fer còpies
indistingibles dels originals, una capacitat que és pràcticament
inseparable de la de reproduir. Sembla que no en tenen prou amb les
diferents clotellades que han rebut cada vegada que han intentat
fer un moviment d'aquesta casta. Així, tot indica que la RIAA
encara no ha entès que la seva interpretació de la Digital
Millenium Copyright Act havia provocat la denúncia d'aquesta llei
als tribunals, cosa que va fer ni més ni manco que l'associació
d'informàtics professionals americana. Anàlogament, els productors
de pel·lícules semblen haver oblidat que un bon dia no varen
aconseguir que els aparells reproductors de vídeo domèstics fossin
declarats il·legals pel vot de qualitat del president d'un alt
tribunal americà. Els productors veien en aquests aparells un estri
demoníac que podia acabar amb el seu negoci, mentre que justament
la indústria del vídeo ha esdevingut un dels principals suports de
la seva activitat.
Una lliçó de gran visió de futur que sembla que encara no han
après ni els uns, ni els altres. Tanmateix hi ha una lliçó prèvia
que han d'aprendre: en el món digital els drets d'autor no tenen
res a veure amb els drets de còpia. Ja passa d'hora que deixin de
fer cabotades i, per comptes d'intentar imposar anacronismes i
lleis impossibles d'aplicar i contràries al sentit comú, comencin a
cercar mecanismes de protecció adaptats a les característiques de
la tecnologia actual i al fet protegible, és a dir els drets
d'autor i no els de còpia. Si tota la resta falla, sempre els
quedaria un recurs d'eficàcia provada com seria afegir un nou
manament a la llista tradicional. Per aquestes contrades d'aquí, li
tocaria ser l'onzè i el seu contingut seria ben simple: No
copiaràs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.