algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 13.97°
17°

Ripoll, patriarcal i cívic

El conservador Carlos Ripoll va aconseguir fer-se amb una de les actes que donen dret a disposar de cadira en el parlament europeu. Per entendre'ns, li va tocar la loteria. Els polítics, a diferència de la resta de ciutadans, no corren el risc d'acabar a l'atur. Són previsors, de manera que disposen d'infinitat de canongies que els garanteixen un futur amable quan comença a apagar-se la seva bona estrella. Poden fer viatges per Sud-amèrica a compte del govern, per exemple. O asseure's al consell de direcció de qualque empresa pròxima a l'administració pública. O fer-se parlamentari europeu, ja ho he dit. Ripoll ja tenia poques coses a dir-nos, als seus conciutadans "en realitat mai no va mostrar un excessiu interès en comunicar-nos res de res", i va optar per a fer una sortida discreta i ben retribuïda de la primera línia de foc. Ja m'enteneu, d'aquella on l'activitat política mereix una atenció major per part dels partits rivals i de la premsa. Ripoll mai no va ésser un gladiador. Ni la joventut ni la inexperiència, perquè ha estat jove i inexpert com qualsevol altre, mai no l'animaren a entrar en combat. Comunament es movia amb desimboltura a la segona fila, rere dels que donen la cara. I parlava poc, una mica menys d'allò que hem de considerar estrictament necessari, cosa que li va procurar fama d'intel·ligent. Jo no ho dubt, que ho sigui, d'intel·ligent, però els silencis, en Sèneca, són sinònim de saviesa, i en una immensa majoria, de no tenir res a dir. Ripoll té vocació de gestor. Així que és probable que tengués molt a fer (no va parar de fer veta mentre va ésser regidor de Palma), i molt possiblement res a dir-nos. Darrerament aquesta propensió al silenci se li havia accentuant, tot i que tenc entès que el mes passat va fer una conferència a Logronyo. De què devia anar a parlar Carlos Ripoll a Logronyo? Únicament Déu totpoderós en pot tenir la resposta, perquè els logronyesos no, per suposat. Bé, Carlos Ripoll va aconseguir acta d'eurodiputat i com és preceptiu va fer-se fonedís. En fer-se públic el nomenament, trobaves pel carrer l'un o l'altre que et comentava allò de mira-te'l, a en Carlos, quina ganga li ha tocat o quina carrerassa ha fet. En definitiva res, frases insubstancials que amagaven l'enveja que sentien per la seva sort. I més endavant, com és natural, ja ningú no el va esmentar. Per a Mallorca, el fet d'enviar un eurodiputat a Estrasburg equival a tirar vint duros a un pou. És un gest inútil. I una vegada fet, cal oblidar-se'n. Carlos n'és perfectament conscient i ha procurat que l'oblidàssim. No ha obert boca. Si més no, fins ara que, animat per això de Logronyo i per afegir foc al fester de l'ecotaxa, s'ha decidit a treure el cap a la finestra i culpar els del PSM de perjudicar la imatge turística de Balears. Hauria volgut veure la cara d'estupefacció que degueren posar Morro i Sampol en assabentar-se'n. Segons Ripoll, algú del PSM va informar un eurodiputat nacionalista escocès d'una fotesa tan grossa referida a una turista escocesa, que aquest "sens dubte un altre desenfeinat!" la va denunciar en el parlament europeu. Diu, Carlos Ripoll, que l'escocès va dir que fonts del PSM li havien dit que la turista esmentada va ésser repatriada, cal suposar que des de Son Sant Joan, pel fet d'anar indocumentada. I sembla que no és aquesta la versió oficial del cas. Anem a explicar-la: la turista volia emprendre un creuer per la Mediterrània i com que no tenia papers per a identificar-se, no la deixaren embarcar. Per això va retornar al seu país. En conseqüència, Carlos Ripoll opina, amb to dolgut i solemne, que la versió del PSM pretén embrutar la imatge del govern espanyol, sense reparar que sembra la desconfiança entre els turistes que planegen viatjar aquí. Conclou la seva informació a DdB, Carlos Ripoll, amb una sentència patriarcal i cívica que és massa. «Crec que el PSM hauria de tenir molta més cura amb allò que fa», diu. I vostè a ficar-se on no el demanen, hauríem de replicar-li. No sia cosa que ens recordem que el tenim a Estrasburg i se'ns passi pel cap demanar-li què fa, realment, allà, en el parlament europeu, en benefici de tots.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.