Feia molt temps que no anava a Andratx, i aquest cap de setmana vaig decidir anar al port i dinar amb la família a un restaurant. Ja sabia que les muntanyes del port estaven xapades per carreteres i destrossades per habitatges construïts de les faldes fins als cims. La visió me semnblà, una vegada més, penosa.

En tornar a Palma, vaig decidir fer-ho per la carretera del Camp de Mar, i me vaig equivocar. Sense adonar-me'n, i a la rotonda, vaig enfilar el cotxe cap a una carretera a mig construir, i me vaig endinsar cap a un paratge del tot desconegut. «Cala Llamp», deia una indicació, però, de sobte, aparegué un cartell indicant «Les Folies», crec recordar, o una cosa així. «Qui punyetes ha estat capaç de batiar un tros de Mallorca amb un nom semblant?», me vaig demanar. I, a partir d'aquest moment, desfilaren davant els meus ulls desenes de xalets i grues, alguns edificis colossals i, el pitjor, penya-segats menjats per les pales. Quin desastre! Astorat, bocabadat, vaig continuar cap a Cala Llamp. Vehicles amb matriculacions estrangeres estaven estacionats al carrer o dins els xalets, molts dels quals construïts amb una arquitectura insulsa i impersonal, com a mer pretext per tenir una gran piscina i una visió incomparable de la Mediterrània.

La destrucció, en un paratge meravellós de Mallorca, no té nom. De tornada, i impressionat encara per tot el que veia, van comparèixer davant mi uns altres edificis descomunals i grues immenses, que no havia vist en el camí d'anada. «Però per qui és tot això? Per a qui destrueixen Mallorca?».

No vul parlar de moratòries urbanístiques ni de punyetes com aquesta. Que vagin els polítics a Cala Llamp, que vagin els normalitzadors de la nostra llengua a «Les Folies» (o cosa així). Si aquest és el futur, jo me'n vaig d'aquí.