En aquell temps que els mestres d'escola passaven fam, els exàmens d'estat i les revàlides eren una espècie d'acte judicial que destriava el gra de les porgueres d'una sabuda mal batuda anyada. Era i és contradictori al pensament lògic que l'estat validi i pagui uns professionals per a una tasca que no ha de prendre en consideració. Però la lògica no dóna, a vegades, més que mal"de"ventres, si no s'acompanya dels sis sentits, en assumptes de poders i de justícia. No debades la pinten cega i se'n diu que és la cosa més torta que hi ha, la justícia.

Per reprendre el viarany i eludir els 'conyassos' de discursos dels nostres polítics dies penitents, s'inventaren els tests psicotècnics com a fórmules de validar més incapacitats que capacitats. I cursets intensius d'especialització i de promoció per lliure, dins l'empresa i per als aturats. I màsters ben cotitzats, que és sabut que pagant, sant Pere canta. L'oferta de cursets és immensa i l'aplicació de psicotècnics ja ha arribat al seminari, on la vocació i la fe passen darrere la prova que detecta inclinacions sexuals. On també han arribat és als propietaris de cans d'una acurada llista de races qualificades de perilloses. I als eixorcs i a les famílies que han decidit adoptar un infant. Els cursets i els tests s'introdueixen a la fi de millorar la competència, en la doble accepció del terme. Però, talment com els manuals tan divulgats d'autoajuda, que aportant tanta autoconfiança, només fan créixer les frustracions i el sentiment d'amenaça. Ja està bé que els americans passin la santa setmana amb desfilades d'oscaritzats estels cinematogràfics en lloc de processons de penitents. Però ni per una cosa ni l'altra han fet falta cursets, ni tampoc per ser miss mafia es fa cap psicotècnic. N'hi ha prou de revalidar el que des dels fons dels segles és sabut: qui té bo vola i qui no, rodola.