Llàstima que la Diputada del PP senyora Rosa Estaràs també s'hagi deixat encomanar la febre cucurella, que deien els nostres avis quan volien definir una malaltia fingida, de la crispatura que embarga tot el seu partit. Perquè no me fareu creure que els crits que amolla el senyor González Ortea darrerament en el Parlament no siguin comèdia pura. Al cap i a la fi, com deia el President Cañellas, en aquesta petita terra nostra tots ens coneixem, i els qui el coneixem de fa anys sabem que aquest no és l'estil normal del portaveu del PP. El mateix puc dir de la Diputada Rosa Estaràs, que he de reconèixer que sempre m'ha caigut simpàtica. Això ve de la manera com la vaig conèixer, que no sé exactament quan va esser, però ja fa més de deu anys, i per tant ella en devia tenir 25 o 26 com a màxim. L'acabaven de nomenar Directora General de no sé què, i venia al Parlament per primera vegada per assistir a una sessió plenària. Jo n'era Vicepresident, i vaig coincidir amb ella a la porta d'entrada, on ella intentava explicar al personal de seguretat qui era i a què venia. La vaig veure amb una cara tan apurada, que vaig considerar un deure de cortesia demanar-li si la podia ajudar a donar-li entrada, cosa que va acceptar amb cara d'alleujament. Aviat va demostrar que ja no necessitava ajuda, i va esser una Consellera ben espavilada que sabia esser contundent, però sense perdre mai el respecte, i sense excessives concessions a la demagògia, cosa que sempre és d'agrair. La llàstima va esser que, com era per altra banda inevitable vista la devoció personalista que entretant s'havia instaurat en el PP, va entrar dins l'escola del President Cañellas, caracteritzada, com tothom sap entretant, per la seva manca d'escrúpols a l'hora de tractar els seus contraris polítics i de triar els mètodes per assegurar les seves posicions. El seu excés de confiança el va perdre finalment en el cas del túnel de Sóller, i el seu altre deixeble, el senyor Jaume Matas, no en va saber tant com el seu mestre ni de molt i es veu ara embolicat en el cas Bitel i sobretot en el cas Mapau, en el qual, per molt que digui ella, i sigui quina sigui la decisió final dels jutges, també està involucrada la Diputada Rosa Estaràs. Aquest pot esser el motiu del seu evident nerviosisme, que li fa perdre els estreps quan li treuen aquest tema, com li va passar a l'entrevista que va publicar aquesta setmana passada el diari «Ultima Hora». Després de contestar molt assenyadament a la pregunta de si el senyor Cardenal és el millor advocat del PP, li demanen si Vicente Tutor és el millor missèr del Pacte de Progrés, i la senyora Estaràs, sense que tengui res a veure amb el senyor Vicente Tutor, amolla aquesta andanada: «L'únic que li manca per fer al Govern Antich és un decret per exterminar els jutges, fiscals i polítics que no pensam com ells i instaurar la dictadura». Quan un pensa l'esqueixada de vestidures que ha escenificat el senyor González Ortea perquè el Conseller Quetglas li ha dit que «cridava com un nazi» (no que fos un nazi, com ha volgut tergiversar pèrfidament el PP, sinó que cridava «com si fos» un nazi), la veritat és que la Roseta valldemossina s'ha passat i de molt. I és una llàstima, com deia d'entrada, perquè la senyora Estaràs demostra a la mateixa entrevista que sap perfectament guardar les formes. Comprenc que no vulgui posar la mà en el foc pel senyor Miquel Segura, encara que ho dissimuli dient que no la hi posaria ni per son pare, i fins i tot es pot entendre que, reconeixent com reconeix que l'ecotaxa no és mala idea, s'apunti a la tergiversació que s'ha marcat com a línia argumentativa el PP i digui que «no és possible un Conseller de Turisme enfrontat al sector turístic», i en canvi no afegeixi que encara és més absurd, o com a mínim igualment absurd, un sector turístic enfrontat al Conseller de Turisme. Fins i tot demostra que ja domina les formes sibil·lines de la política, i quan li demanen si la tempta la possibilitat de presentar-se com a candidata del PP a les eleccions del 2003, va ben alerta a dir que no, i precisa que «en aquests moments» el candidat és el senyor Jaume Matas i que ella no sap què passarà d'aquí a un any. De fet, més clar, aigua. A mi, en tot cas, me sembla que aquí s'ha destapat una aspirant a candidata del PP a la presidència de la nostra Comunitat Autònoma. Potser seria oportú recordar-li que en aquestes carreres electorals és un error arrancar massa prest, perquè són carreres de fons, i els bons fondistes saben que han d'esprintar en els darrers 200 metres i no abans. Però ja estaria donant consells que ningú no m'ha demanat, i per tant ho deixarem córrer.