Una porra sobre pares

La seva compulsiva tendència a proposar iniciatives socialment arriscades pot merèixer valoracions dispars i contradictòries, però allò que no passa és que aquestes iniciatives quedin sepultades en un núvol d'indiferència, com succeeix sovint amb les de polítics més, diríem, neutres. I per això mateix les seves propostes tenen, adesiara, aires de proclama revolucionària, que criden a l'entusiasme o potegen el fetge de l'adversari polític. El que s'ha atrevit a fer Maria Antònia Munar per mantenir els vells de Mallorca entretenguts i en moviment continu és un exemple de com la política pot canviar radicalment la vida de les persones "cap vella del meu poble hauria imaginat acabar els seus dies fent gimnàstica en camiseta i calçons curts. Per vestir els nostres vells d'uniforme i fer-los fer tota casta d'hetxures s'ha de tenir una capacitat de seducció que val el seu pes en or i en vots. El seu populisme és la combinació eficaç de molts diversos factors, amb els ulls posats sempre en una realitat que és la que és i que no és una altra, ni millor ni pitjor.

I, això no obstant, servidor crec que, malgrat aquesta especificitat de la política de Maria Antònia Munar, tots plegats no hem respost adequadament a l'anunci que, dies enrere, ens feia la presidenta sobre la formació que els aspirants a pares adoptius hauran de demostrar haver assimilat. Es tracta d'una iniciativa d'un embalum extraordinari, que pot reportar beneficis igualment extraordinaris a les persones afectades. Xapó.

I ara: seria possible que es fessin passar unes proves molt més severes als aspirants a pares biològics? És una qüestió per no parlar-ne de qualsevol manera, ben cert, però estic segur que en aquest moment a tots ens vénen al cap una sèrie de noms de persones que, vists els resultats, nasqueren de pares veritablement mal preparats per ser pares. Feim una porra?