Com a tants milions d'éssers humans, els esdeveniments de l'11-S també van suscitar en mi múltiples interrogants quant als límits de la maldat de l'home, i l'autoritat de Déu sobre les decisions d'aquest. Ha arribat a les meves mans el contingut d'unes declaracions fetes per una dona cristiana entrevistada al llarg d'un programa de televisió de gran audiència als EUA, contingut que ha provocat en mi una profunda reflexió i amb el qual estic, francament, en total acord. Per l'especial sensibilitat de la direcció d'aquest periòdic he entès que podria ser útil compartir amb la resta de lectors el contingut de les esmentades declaracions, en el convenciment que l'opinió pugui resultar del seu interès.
«La filla del predicador Billy Graham va ser entrevistada al programa Early Show, un dels més vists a la Unió Americana. Early li va preguntar «com Déu ha permès que una cosa així passi?», referint-se als esdeveniments de l'11 de setembre. Ella va respondre: «Crec que Déu està profundament trist, tal com nosaltres ho estam, ja que durant anys li hem estat dient a Déu que surti de les nostres escoles, dels nostres governs i de les nostres vides. I sent Ell un cavaller crec que humilment ens va fer cas.
Com podem pretendre que Déu ens doni la seva benedicció i la seva protecció si li hem ordenat que ens deixi sols? Vegem-ne alguns exemples. Comencem, la congressista demòcrata Madeline Murray O'Hare va legislar perquè en cap escola dels Estats Units no es pregàs; i nosaltres vam dir OK. Lamentablement ella va ser assassinada i el seu cos va ser trobat recentment. Després els defensors de les llibertats de l'«estil de vida americà» van dir que no importa què és el que feim en les nostres vides privades mentre continuem fent la nostra feina i respectant les llibertats. En concordança amb ells significa que no ens importa el que qualsevol faci amb la seva vida "incloent-hi el President" mentre tinguem feina i una bona economia?
