Per definició polígon es aquella porció del pla limitada per
rectes, però quan parlem de polígons industrials direm que és
aquell nucli de creixement urbà que respon a una localització
específica de les indústries. Tot això ens diu poc del com, de
quina quantitat o qualitat i a quin lloc ubicar"los, però per sobre
de tot ens diu poc del perquè els necessitem.
Si tenim en compte que, segons les conclusions del diagnòstic
sectorial del sector industrial que es va fer a l'avanç de les
directrius d'ordenació territorial (DOT), la indústria en conjunt
perd posicions a l'economia balear en un procés creixent de
terciarització, que efecta sobretot la indústria tradicional, i que
manté una forta interrelació amb el sector turisme, la qual cosa la
fa depenent a les seves oscil·lacions. Hauríem de demanar"nos,
abans de posar"nos a fer polígons industrials de forma compulsiva
(com ha passat als polígons residencials), si la indústria que
volem o necessitem respon al model tradicional i es pot
materialitzar segons els esquemes convencionals. Tot plegat,
probablement només un bon pla sectorial ens permetria donar una
resposta mínimament coherent. És clar que l'ordenació del territori
no es pot tractar de forma unívoca, o només des del punt de vista
sectorial, ja que cada parcel·la o sector romanen comunicats com si
d'un sistema de vasos comunicants es tractés. I ja que parlem de
fluids, permeteu"me establir un símil sobre aquest tema: si
comparéssim el tassó de cafè amb llet que remenem cada matí al
berenar amb l'ordenació del territori, on el tassó representaria
una de les illes que conformen el nostre país, i el cafè amb llet
(líquid) seria l'equivalent a l'ordenació de territori, així i tot
que pugui semblar un tant forçada la relació entre un líquid i
l'ordenació del territori, espero demostrar que no ho és tant com
sembla a primer cop de vista. D'aquesta manera, si infringim un
moviment o calor (energia al cap i a la fi) a aquest líquid
remenant amb la cullera, el seu grau de saturació augmenta i per
tant podrem fer"lo més dolç, tot i que després en repòs es
precipitarà en diferents capes tot el que ha superat la càrrega
crítica de saturació, i l'anàlisi del colesterol serà positiva o el
grau d'excitació provocat pel cafè potser serà vertiginós. Els
residus precipitats en el cas del territori (infraestructures
viàries portuàries i hidràuliques i energètiques, polígons
residencials i/o industrials), tot i que ho faran també de forma
estratigràfica (segons el seu pes jeràrquic), no resultarà tan
evident la seva distribució geogràfica i afectarà, en la mesura que
superin la seva carrega crítica, la sostenibilitat física,
econòmica i social del territori (a la seva salut). Així doncs
caldria verificar si el més convenient és remenar fins a fer vessar
el tassó, o si per contra hauríem de fer de forma més sostinguda i
pausada per a poder assaborir-ho millor.
Tot això venia a compte de la lectura automàtica que estan fent
alguns ajuntaments (culleres), gairebé tots, especialment els que
es veuen (o es veieren) afectats per la moratòria, en resoldre el
seu creixement econòmic i urbà fent un transvasament directe de
l'activitat constructora fins ara abocada als polígons
residencials, als polígons industrials. Descobrint aquests, la
dimensió polièdrica dels polígons industrials, penso en Alcúdia
però podríem citar"ne molts d'altres casos, que a sobre ho fan en
un lloc poc congruent i tot reprovable.
Finalment només cal saber si el que volem és cafè amb llet
(territori) descafeïnat o no, o si volem remenar"lo en cullera o
cullereta (govern i/o consells), però el que sí és cert és que com
cada matí l'ens empassarem amb sucre o sacarina per trobar"lo més
dolç.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.