De mel i sucre

Fa setmanes que es prepara l'estratègia: l'aplicació de l'ecotaxa és impossible, diuen. La negociació reencetada fa dos dijous, foto inclosa, entre govern i hotelers donarà dos fruits diferents, almanco. El primer, l'ajornament del cobrament de l'impost. Victòria empresarial? El segon, enterrament de la destral dels empresaris "el Govern no cedirà a canvi de res. Victòria governamental? Si la situació "tot ho apunta" es planteja així, no sortim del cul-de-sac. El conflicte s'ajorna, però continua latent. El raonament de la crisi turística per justificar un estiu més sense impost continuarà vigent el mes de novembre, o quan sigui. Les previsions mai no són prou bones; mai no guanyaràs, a priori, el que creus que et mereixes. Mira les hemeroteques. Plantejat d'aquesta manera, l'ecotaxa és impossible. Un impost-miratge, ja està bé així. La lluita política per l'aplicació de l'impost no l'haurà guanyada ningú, i per això els dos bàndols n'han sortit perdent. I un adversari ferit pot ser més perillós. Però no és qüestió que es facin mal. Continuïn amb l'esgrima, sigan, sigan. Plantegin un ajornament sine die fins que el Constitucional dicti la sentència definitiva. Si és contrari al tribut, pau per a tots. Si hi és favorable, ja està bé així, ajornadet, tot guapo, ell. País de mel i sucre...