El fet que un ciutadà suís es digni ara a «lliurar» al Consell Insular una part de les troballes arqueològiques que va fer al castell de Santueri és un veritable insult al nostre patrimoni històric i artístic i s'ha de convertir en una veritable crida per posar fi a l'espoliació que ha patit durant dècades. La tasca de vigilància i control per part de les administracions ha de ser molt més activa i diligent, tant a l'hora de concedir permisos com quan es comprovi com s'executen les excavacions. El fet que ara aquest ciutadà lliuri una part d'unes peces que, en la seva totalitat, pertanyen a la comunitat, és intolerable. I que a sobre s'organitzin actes públics per presentar les «devolucions» com si fossin un assoliment, és un comportament inapropiat per part dels servidors públics. El que s'hauria de produir és una acció decidida contra el ciutadà suís Rupert Spillmann per comprovar que no té cap tipus de patrimoni arqueològic en el seu poder i perquè doni totes les explicacions possibles sobre els fets.
Les restes arqueològiques són molt més que uns objectes d'extraordinari valor: en realitat integren l'entranya viva d'un poble i marquen el nexe d'unió entre el present i el passat. En aquest sentit, són eines constitutives del jo col·lectiu. Això sempre ho ha sabut veure molt bé el general Moshé Daian, llegendari cap de les forces armades israelianes i arqueòleg de professió. Daian solia dir: «Som militar per poder defensar el meu poble, i som arqueòleg per donar sentit a la seva lluita. Excavant demostram que fa 3.000 anys ja creàvem el nostre Estat. Qui pot afirmar el mateix? Qui pot negar la nostra presència a Jerusalem?».
Però a Mallorca les coses són diferents. Aquí sembla que aconseguir segons quins permisos, aplicar detectors de metalls i posar-se a aixecar terra es pot aconseguir amb relativa facilitat sense que ningú no s'indigni. Si un ciutadà suís se'n pot anar a fer de les seves a Santueri i després endur-se les peces que hi troba és que alguna cosa molt important està fallant en el país. En altres indrets l'escàndol seria enorme. Aquí no. Aquí, durant dècades, bastaven una simple barca i botelles de submarinista per espoliar restes senceres de vaixells romans. Quan arribarà l'amor i la defensa sense contemplacions del que queda del nostre passat?
