Més enllà dels disturbis pròpiament dits "s'entengui: els excessos d'alguns manifestants i d'alguns policies", més enllà de la guerra de xifres, resolta salomònicament en 300.000 persones, la manifestació cívica contra l'Europa del capital aixeca un clamor que les autoritats polítiques semblen resoltes a no escoltar. Que la insensibilitat a la veu dels ciutadans més solidaris sigui part substancial de la doctrina de l'eix Aznar-Berlusconi-Blair (per ordre alfabètic) no ens hauria d'induir a un judici erroni que eximís de responsabilitat la resta de forces polítiques, econòmiques i socials que integren aquest conglomerat que s'anomena l'Europa del capital. En el disseny d'aquesta Europa hi han participat, efectivament, en un grau major o menor, la pràctica totalitat de les formacions polítiques, esdevingudes eines i còmplices necessaris dels grans oligopolis. La passivitat temerària de la immensa majoria dels ciutadans "la majoria silenciosa i atemorida" és el context en el qual es forja un projecte europeu que, en el seu propi espai, castiga les classes mitges i crea marginació; i que, de cara a l'exterior, propugna unes polítiques insolidàries i d'efectes previsiblement devastadors. Enfrontada a l'Europa colonialista i a la dels totalitarismes més sanguinaris, hi ha hagut sempre l'Europa dels drets humans, l'Europa de les minories, de la cultura i de les llibertats; sobretot, una Europa solidària: és la que treballa en les seves pròpies bosses de pobresa i en el Tercer Món per pal·liar les misèries del subdesenvolupament. Aquesta Europa ha generat, continua generant una filosofia d'ampli abast, a la qual la Unió Europea es mostra, més que reticent, impermeable. La consciència d'aquesta realitat amara cada dia més la pròpia ciutadania europea, i n'és un índex de bona visibilitat el grau creixent de compromís assumit al marge dels partits polítics "que necessiten una renovació en profunditat que els permeti incorporar les noves realitats als seus programes obsolets. A Barcelona, dissabte passat, qui sàpiga llegir haurà tingut l'oportunitat d'aprendre una lliçó que pot ser profitosa: una Europa que no reculli els drets legítims de tothom tindrà cada dia més obstacles per avançar.