Europa en broma

Qui ha maleït, cada any per aquestes dades, els fixos discontinus esdevinguts lladregots de taronges, bledes, gallines i mens, els ciclistes i els guiris en cotxe de lloguer que converteixen les carreteretes en pistes d'atracció del Ram, i tants altres resultats del turisme que ens ha tocat viure, se'n fa un panxó de riure de l'europeïtzació de la vida política i del crit al cel dels barcelonins per l'ocupació de la seva ciutat durant tres dies per una cimera de mandataris i una vintena de manifestacions contra el 'globo' de la cimera, una trobada de palmanxos que cerquen aire per al seu particular govern. Això també és tradició a l'Europa dels bàrbars del nord, a més del capitalisme redemptor, l'humanisme etnocèntric i la solidaritat colonialista. I amb aquesta homologació globalitzadora "per bé i per mal, com la majoria de coses" han arribat també, amb les pràctiques educades i políticament correctes, les perverses arts de les amenaces anònimes com a pressing als governants. Bromes de mal gust i un poc pesades. Dimecres al matí, la ciutat d'Inca, orgullosa sempre d'estar un poc més amunt, es va sentir Barcelona per dues hores, amb l'amenaça de bomba a diverses sucursals bancàries. Amb dignitat, la ciutadania va aguantar i col·laborar, com aguanta cada dia una o altra impertinència. I saludà amb alegria que, almenys per un dia, el caos circulatori estigués dirigit pels municipals. No calen amenaces de bomba per destrempar la circulació a Inca. N'hi ha prou anant"hi cada dijous. O unes obres habituals. N'és el seu estat natural. Visca Europa! si ens hi posa el valor afegit dels 'monicipals'.