Maria Sintes Anglada ha mort. No és fàcil que, fora del cercle
familiar i fora del seu entorn de residència, hom sàpiga qui era i
què va fer d'interessant aquesta bona senyora. Per la paga, ofereix
uns llinatges més tost freqüents, i açò obligaria els meus lectors
mallorquins de pensar una estona la seva identitat, sense assolir
cap resultat concret. Tampoc és fàcil que a hom li véngui
ràpidament al cap el més petit record respecte d'una vida conduïda
en entera discreció social, en un silenci de gènere aclaparador. I
açò no obstant, pens modestament que fer-li aquesta evocació
necrològica ben s'ho val.
En la vida de la senyora Sintes hi ha dues biografies
paral·leles. La primera ha transcorregut a la vista de tothom, més
o menys. S'ha prodigat, com en milions i milions de dones, en un
àmbit estrictament domèstic, ocupant-se d'allò que els resclosits
registres civils anomenaven "a la castellana, és clar", «sus
labores». L'altra, en canvi, ha estat una mena de vida oculta, feta
en secret i closa a una qualsevol notorietat pública. Una
existència descabdellada amb certa nocturnitat, i sostreta a tota
forma de projecció exterior, com un qui tem que la mestressa de
casa sigui amonestada per compartir les obligacions pròpies de la
condició de dona amb afers reprovables, femeninament impropis i
rubescents. Només quan la primera vida s'ha extingit, la segona ha
sortit a la claror del dia amb la potència lumínica real que hi
contenia.
La vida externa de la senyora Sintes s'ha integrat per dades
purament orgàniques: una successió normal de fets acumulatius.
Nascuda a Ciutadella per devers els primers anys del segle XX, féu
estudis primaris i, excepcionalment, assolí el batxillerat. Casà,
quan li arribà l'hora, amb Ramon Cavaller Triay, i tots dos,
felicíssims, tingueren quatre fills, que els han proporcionat una
fecunda descendència de dotze néts i set besnéts. Les novetats de
la llar, l'educació de la prole, les atencions degudes a l'espòs i
als fillets han constituït l'aparença d'una vida de dona
absolutament comuna i habitual, d'una normalitat ancestral i
exacta. Una vida com tantes n'hi ha a tot arreu, d'abans i d'ara
mateix, quan encara ens cal blasmar les desigualtats per raons de
sexe que no paren de sovintejar.
L'altre dia, però, la senyora Sintes ha passat avall, a 83 anys,
sense provocar maldecaps a ningú, apagant-se com una candeleta de
capella que apura les postremes gotes d'oli. Ha marxat amarada del
mateix silenci perllongat que ha presidit el curs de tota sa vida.
Li han fet exèquies a Sant Francesc i, després, ineluctablement,
l'han soterrada per sempre més.
Cantats els funerals, però, la buidor no ha envaït la memòria de
la bona senyora. La seva segona vida "l'existència paral·lela quasi
secreta" ha irromput, i ens hem trobat amb una dona que feia coses
impròpies de la seva condició. Vull dir que feia literatura, que
servava una passió delerosa, geomètrica, per la lectura, a la qual
només podia lliurar-se'n en l'assossec nocturn de la llar, però
sense haver pogut mai compartir-la amb cap tertúlia literària, ni
amb cap grup d'escriptors o escriptores, sense fer-ne vida social i
personal, sense poder, en definitiva, anar i venir públicament
guiada per l'amor a les lletres. Una setmana abans de morir, just a
tocar la diada de la Dona Treballadora, els dits octogenaris de la
senyora Sintes foren a temps d'acaronar, furtivament, els lloms de
la novel·la Pino, brezo y romero que li acabaven d'editar. Era la
primera obra que sortia a llum, no pas per cap normalitat
literària, sinó per la sorpresa pública que tingueren els
menorquins en saber-se que una altra novel·la seva, també inèdita,
havia quedat finalista del Premi Planeta de 2001. Fou aleshores que
Menorca sencera s'adonà que l'escriptora existia "que la bona
senyora domèstica guardava una segona dimensió", i que feia anys
que escrivia, a pesar del silenci de gènere que l'ha aclaparat.
Quan el vel començava de corre's per a ella, albirant-se la
descoberta del gran secret, ha, tristament, passat avall. En el
parnàs d'allí hi trobarà, potser, l'aplaudiment merescut que ací li
furtaren l'època i la mentalitat en què s'havia educat de
joveneta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.