No seré jo qui regategi la meva comprensió al sentiment de prevenció dels veïns d'una barriada quan tenen notícia que es vol instal·lar prop de ca seva una activitat que els pot provocar molèsties. Però també són evidents dues altres qüestions. Primera, que en aquests casos s'ha d'avaluar amb molta cura quines coses són inadmissibles i quines s'han d'assumir com una servitud que imposa la convivència dins una societat moderna. I segona, que no hem de permetre que les reaccions dels ciutadans venguin definides per la desinformació i la demagògia. Sempre he defensat el dret dels ciutadans del barri de la Llonja al seu descans nocturn, bàrbarament destrossat per la conversió "per la via dels fets consumats i sense planificació de cap casta", del que sempre havia estat un barri residencial i tranquil en una zona d'oci, on el renou i la cridòria duren fins a les sis del matí. En canvi, record amb vergonya aliena la campanya desinformadora que es va dur a terme contra la incineradora de Son Reus, pintant un quadre esfereïdor d'uns fums tòxics que, naturalment, no s'han produït i que havien de provocar no sé quantes malalties, a més d'impotència i esterilitat. En el primer cas, és clar que el dret d'uns ciutadans a divertir-se no es pot exercir anant a fer renou a un barri que no és el seu, ni pot prevaldre sobre el dret dels residents d'aquest barri al descans nocturn. En el segon, es podria exigir que la instal·lació es posàs a un altre lloc, però només aconseguiríem traslladar les eventuals molèsties a uns altres ciutadans. I quan la ubicació es decideix en base a criteris tècnics objectius, el que s'ha d'exigir és la màxima informació possible als ciutadans i l'adopció de mesures que eliminin o redueixin al mínim les possibles molèsties. El que no podem fer és tancar-nos en una actitud insolidària de covardia cívica, exigint que les instal·lacions que són necessàries es facin, però de cap manera prop de ca meva. I sobretot, és absolutament intolerable que els responsables de prendre les decisions practiquin una menyspreable covardia política, i en lloc d'informar exhaustivament els ciutadans, vulguin eludir les seves responsabilitats enganant-los i donant la culpa a una altra institució, sempre que estigui governada per un partit diferent del seu. El resultat sol ésser que les decisions que finalment es prenen no són les més encertades ni les que millor responen a la defensa de l'interès públic. Per desgràcia, aquesta ha estat l'actitud del govern del PP a Cort en tots els temes conflictius. Entre la por cerval del batle Fageda als conflictes amb els ciutadans, que l'incapacita per explicar-los de forma convincent les decisions que serien correctes i que va ésser causa, per exemple, de la ubicació de la nova presó a un dels llocs més poc favorables per a la imatge de la ciutat, i la desimboltura del regidor José Ma. Rodríguez, que no té cap mania a l'hora de mentir descaradament davant els ciutadans desinformats, la nostra ciutat va desnortada i no es fomenta l'esperit cívic que la faria més humana i habitable. Ara mateix, el govern municipal està donant un nou exemple de la seva covardia amb el tema de la ubicació d'un centre de reinserció de drogoaddictes que la Conselleria de Salut vol obrir en el barri de Son Forteza. La seqüència ha estat la de sempre: mentre la cosa es gestiona en els despatxos, tot va bé, i l'Ajuntament fins i tot dóna la corresponent llicència d'activitat. Però quan els veïnats tenen coneixement de la qüestió i protesten, els politicastres de Cort perden els colors i la vergonya, si en tinguessin, i diuen que no en són res, del tema. I el senyor Rodríguez repeteix la seva tàctica habitual: a la reunió que va tenir amb els veïnats de Son Forteza, va dir amb tota la barra que el centre de recuperació de drogoaddictes que volia fer la Conselleria de Salut no tenia cap permís, quan resulta que té la llicència d'activitat des del mes de novembre passat, i per tant obtindrà sense problemes la llicència d'obra quan la demani. I el regidor responsable de l'àrea d'acció social, el senyor Antoni Nadal, considera que el lloc que s'ha triat no és el més adient «a causa del rebuig social que ha provocat». Si no el construeixen damunt el puig del Galatzó, com a mínim, el rebuig social es produirà igualment a qualsevol altra ubicació que es proposi, mentre no es doni als ciutadans una informació fefaent i completa que pugui esvair la seva desconfiança. Un cop fet això, que és el que té previst la Conselleria de Salut, la funció dels polítics és prendre les decisions necessàries i objectivament més correctes possible i deixar-se anar d'excuses i mentides. Tot el que no sigui això, és pura i miserable covardia política.