Educació i informació han d'anar de precís de la maneta en qualsevol societat democràtica. I els polítics, en una societat democràtica, haurien de tenir clar que no es juga amb determinades coses. Preparar un còctel amb joves, mort, drogues i alarma és una irresponsabilitat. Demanar la dimissió d'una consellera "precisament en una setmana en què el cos social està sensibilitzat especialment amb el tema, arran de la rave party d'Andalusia i els joves intoxicats" per oferir informació imprescindible demostra fariseïsme i error de criteri. Les drogues existeixen. El teu fill, el meu nebot, tu i jo les tenim al voltant. Legals i il·legals. Legals i ben vistes, legals i mal vistes, il·legals i cool, il·legals i amb llegenda negra, i totes les combinacions que en vulguis fer. Que siguin prohibides no vol dir que no hi siguin. Posar-se les mans al cap perquè una institució ofereixi informació sobre el consum responsable "defineix aquest concepte", què fer quan produeixen efectes no desitjats i com intentar que això no passi no té res a veure amb la promoció de l'ús o l'abús dels psicotròpics. Sembla que hem superat, gràcies a déu "malgrat el déu dels integristes" allò que la informació sexual i posar a l'abast els preservatius incita a mantenir relacions. El sexe existeix i, a pesar d'alguns, no podem fer res per fer-lo desaparèixer.
Tornant als psicotròpics, més enllà del context legal i de la moral a l'ús, és imprescindible posar a l'abast de tothom la informació necessària perquè els danys col·laterals siguin el més tous possible. Els danys directes són clars, i també s'han de comunicar amb contundència. Però si no es diu tot i s'amaguen coses i es creen tabús i mites falsos... Tu tries: llibertat i conseqüències o dirigisme i cucales, amb tot el que comporten els quatre conceptes. La feina és a la família, a les escoles, a la societat. La realitat no la canviaràs: la lluita ha de ser acceptar i conviure amb els aspectes més foscos.
