Per ventura lo més net és renunciar a allò que no és al teu abast. Com ara mateix, mira: servidor no sé com escriure aquest article, perquè per dir allò que hi vull dir i perquè arribi al lector en les millors condicions possibles se n'ha de saber molt, com d'aquí a la mar, que deim al meu poble. De manera que l'improbable lector hauria de fer l'esforç d'escriure'l ell, l'article. Servidor només l'ajudaré aportant un parell de dades. Allò que realment hi ha davall d'aquesta historieta, ho haurà de destriar el lector i després, si ho creu oportú, elaborar"ne inventari de derivacions de tota mena, per dir"ho de manera una mica massa barroera. Per posar"nos en situació, recordi's els dies senyorívols del passat cap de setmana. La pagesia vessava de luxes, els camps verds, ametllers florits, un aire d'adagi, una atmosfera de transparència immaculada: tot plegat, en fi, perquè la nostra tan sovint invocada Aina Cohen ho canti en unes quantes senalles de sonets. El millor, però, és la conversa desinterassada amb els veïnats "converses desinterassades en tenim cada dia manco. El degà de la petita barriada nostra és un home de parla rica i precisa, hereva d'un temps en què cada cosa tenia el seu nom i cada fet la seva imatge. Fa uns anys que es va jubilar, però és un vell fort i pot dedicar tanta salut com té a recuperar l'única vocació real de la seva vida, el món rural. N'és un expert. La immensa majoria de gent de la seva edat ha passat d'un panorama de severíssimes privacions a això d'ara. Just dir que han passat una guerra ja ens hauria de fer veure com valoren cada dia en pau i cada plat a taula. La veritat és que ha fet una família ben condreta: tres al·lots i una al·lota, que han surat en condicions bastant bones. Ara són tots ben casats. Quasi tots al mateix temps, es posaren a fer al·lots, de manera que hi ha dies en què el carrer, la carrera i el corral són un eixam de videtes que comencen, sota la mirada de pares joves i la patriarcal aprovació dels padrins. Era això, deu pensar ell. Així que un dia se n'anaren tots a fer un viatge a Andalusia. A tots, vells i joves, els agrada córrer món. De tornada a Mallorca, Sevilla"Palma en vol directe, ell passa revista: hi són tots. Tots...! Déu meu, i si ara...? Déu meuet, que no passi res de nou... Ho entén, el lector? Si s'hagués estravengut una desgràcia... Fins que va tocar terra no va dir res a la seva dona. No és res, li diu, que tu i jo pugem a un avió i arribem on no fèiem comptes arribar: aquí tot seguiria en ordre. Però si d'una tibada mos n'anam tots... Servidor crec que allò que no gosava dir és que, si d'una tibada se n'haguessin anat tots, hi havia raó per posar en entredit l'ordre de l'univers, però no ho sé. També crec que degué pensar que els seus pares, des de l'altra vida, li demanarien responsabilitats. En tot cas, fins aquí la història. I ara, com es fa per no malgastar aquest material, com se n'extreu un bon article? Faci'm el favor: intenti"ho vostè.