Les polèmiques sorgides de la llei de reforma de l'educació de la ministra Del Castillo m'han induït a escriure unes línies per posar en clar alguns conceptes. En primer lloc i en una societat gairebé mutant, cal dir que lo millor que té el sistema educatiu són els ensenyants, ja que molts d'ells amb vocació o sense, treballen per educar les joves generacions en unes condicions quasi tercermundistes. Els medis en els quals treballen són pocs i dolents a més de tenir el corrent social en contra, però cal tenir una sèrie de criteris apriorístics importants: en primer lloc d'un igual no s'aprèn, amb un igual es comparteix i el professor, en primer lloc, el que ha de fer és ensenyar. La disciplina i l'ordre no són un caprici de la llei, per aconseguir quelcom dins la vida són necessaris, per no dir imprescindibles. La ignorància del llatí i dels vells coneixements de dret romà fa oblidar, no sé si de manera interessada, a la gent que autoritat ve d'auctoritas que era el saber socialment reconegut i és aquesta auctoritas la que li hem de retornar al professor ja que la progressia ranci seguint les teories de Rousseau i Le bon sauvage li negà el dret que li fos reconegut.

Aquests dies m'ha semblat retrocedir en el temps i estar rellegint els discursos de les Corts constituents de la II República quan creia que ja havíem passat el segle XX i ens trobàvem en els inicis del nou mil·lenni, he escoltat i he llegit entre línies les doctrines de Zinovieff. Feia estona que no escoltava tants de llocs comuns i com sempre la suposada esquerra, jo en això no li dic esquerra li dic estupidesa, fa les igualacions per baix i oblidam tot un col·lectiu, l'integrat per una mitjania, o conjunt de mitjanies que necessita l'esperit de superació i l'ordre per tal d'arribar a ser qualque cosa, per assolir els objectius. Destinam mitjans materials humans i recursos per tal d'ajudar els més desfavorits i això és bo, no cal dubtar"ho, però oblidam per altra banda la gran massa que necessita i pot arribar a aconseguir els seus objectius. Sé de la feina que es fa amb els de més baix nivell, aquests mesos veig des de la primera línia com el personal de l'IES Aurora Picornell treballa més com una ONG que com un IES i sé el sofriment i l'interès que a nivell personal es té per tots i cadascun del alumnes que han passat, passen i passaran per aquest centre. Però els vagons del mig necessiten d'una locomotora per tirar del tren. És necessària una nova llei? El dir que el parlament estatal és excessiu a l'hora de legislar, fa pensar que no s'ha entès l'essència del sistema. Si no hi ha Parlament, que té la feina de legislar no hi ha govern i es produeix un menyspreu dels membres dels diversos executius cap als parlaments que sona a certa prostitució del sistema o tic d'autoritarisme encobert, més d'un feixista s'ha posat la pell de demòcrata, sense ser"ho.

Discussions sobre els nivells competencials es fa difícil, ja que els mateixos experts en dret administratiu, no es posen d'acord a l'hora de parlar de la distribució de competències que fa la nostra Constitució, a la qual ens referim quan creiem que ens és favorable i l'oblidam en la majoria d'ocasions. La hipocresia és l'arma dels mediocres. Hem d'educar en la llibertat els nostres alumnes però perquè en puguin gaudir bé han d'exercir i aprendre de la responsabilitat. Fer veure que el sistema funciona és fals, ja que les queixes són les mateixes que un té de quasi tota la societat i el producte nou no és millor que el que ja esta dintre..., quins recanvis! Doncs si no estam satisfets del grau d'optimització del sistema lo més natural és voler canviar els estris que fan funcionar"lo és a dir canviar la llei. La vella guàrdia ha reaccionat de manera alçurada ja que ha cregut que amb la manipulació de la jove quincalla podria treure cert rèdit polític organitzant manifestacions i aldarulls, no oblidem que estaven en perill els seu estatus o dit en llenguatge més vulgar el seu menjar. Molts d'ells tenen la seva vida professional dins el món de l'ensenyança.

No juguem més amb coses que poden tenir unes conseqüències funestes per la nostra vida i pel nostre futur. Les estructures, els mètodes i els continguts han de ser objecte d'estudi perquè funcionin no solament en el present sinó també de cara cap al futur i que tinguem pau social per tal que els nostres hereus estiguin educats en la llibertat i en la responsabilitat.