Les polèmiques sorgides de la llei de reforma de l'educació de
la ministra Del Castillo m'han induït a escriure unes línies per
posar en clar alguns conceptes. En primer lloc i en una societat
gairebé mutant, cal dir que lo millor que té el sistema educatiu
són els ensenyants, ja que molts d'ells amb vocació o sense,
treballen per educar les joves generacions en unes condicions quasi
tercermundistes. Els medis en els quals treballen són pocs i
dolents a més de tenir el corrent social en contra, però cal tenir
una sèrie de criteris apriorístics importants: en primer lloc d'un
igual no s'aprèn, amb un igual es comparteix i el professor, en
primer lloc, el que ha de fer és ensenyar. La disciplina i l'ordre
no són un caprici de la llei, per aconseguir quelcom dins la vida
són necessaris, per no dir imprescindibles. La ignorància del llatí
i dels vells coneixements de dret romà fa oblidar, no sé si de
manera interessada, a la gent que autoritat ve d'auctoritas que era
el saber socialment reconegut i és aquesta auctoritas la que li hem
de retornar al professor ja que la progressia ranci seguint les
teories de Rousseau i Le bon sauvage li negà el dret que li fos
reconegut.
Aquests dies m'ha semblat retrocedir en el temps i estar
rellegint els discursos de les Corts constituents de la II
República quan creia que ja havíem passat el segle XX i ens
trobàvem en els inicis del nou mil·lenni, he escoltat i he llegit
entre línies les doctrines de Zinovieff. Feia estona que no
escoltava tants de llocs comuns i com sempre la suposada esquerra,
jo en això no li dic esquerra li dic estupidesa, fa les igualacions
per baix i oblidam tot un col·lectiu, l'integrat per una mitjania,
o conjunt de mitjanies que necessita l'esperit de superació i
l'ordre per tal d'arribar a ser qualque cosa, per assolir els
objectius. Destinam mitjans materials humans i recursos per tal
d'ajudar els més desfavorits i això és bo, no cal dubtar"ho, però
oblidam per altra banda la gran massa que necessita i pot arribar a
aconseguir els seus objectius. Sé de la feina que es fa amb els de
més baix nivell, aquests mesos veig des de la primera línia com el
personal de l'IES Aurora Picornell treballa més com una ONG que com
un IES i sé el sofriment i l'interès que a nivell personal es té
per tots i cadascun del alumnes que han passat, passen i passaran
per aquest centre. Però els vagons del mig necessiten d'una
locomotora per tirar del tren. És necessària una nova llei? El dir
que el parlament estatal és excessiu a l'hora de legislar, fa
pensar que no s'ha entès l'essència del sistema. Si no hi ha
Parlament, que té la feina de legislar no hi ha govern i es
produeix un menyspreu dels membres dels diversos executius cap als
parlaments que sona a certa prostitució del sistema o tic
d'autoritarisme encobert, més d'un feixista s'ha posat la pell de
demòcrata, sense ser"ho.
Discussions sobre els nivells competencials es fa difícil, ja
que els mateixos experts en dret administratiu, no es posen d'acord
a l'hora de parlar de la distribució de competències que fa la
nostra Constitució, a la qual ens referim quan creiem que ens és
favorable i l'oblidam en la majoria d'ocasions. La hipocresia és
l'arma dels mediocres. Hem d'educar en la llibertat els nostres
alumnes però perquè en puguin gaudir bé han d'exercir i aprendre de
la responsabilitat. Fer veure que el sistema funciona és fals, ja
que les queixes són les mateixes que un té de quasi tota la
societat i el producte nou no és millor que el que ja esta
dintre..., quins recanvis! Doncs si no estam satisfets del grau
d'optimització del sistema lo més natural és voler canviar els
estris que fan funcionar"lo és a dir canviar la llei. La vella
guàrdia ha reaccionat de manera alçurada ja que ha cregut que amb
la manipulació de la jove quincalla podria treure cert rèdit
polític organitzant manifestacions i aldarulls, no oblidem que
estaven en perill els seu estatus o dit en llenguatge més vulgar el
seu menjar. Molts d'ells tenen la seva vida professional dins el
món de l'ensenyança.
No juguem més amb coses que poden tenir unes conseqüències
funestes per la nostra vida i pel nostre futur. Les estructures,
els mètodes i els continguts han de ser objecte d'estudi perquè
funcionin no solament en el present sinó també de cara cap al futur
i que tinguem pau social per tal que els nostres hereus estiguin
educats en la llibertat i en la responsabilitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.