En la cerimònia de la confusió, inaugurada per mor de l'ecotaxa,
ara ja som a l'acte dels «negres presagis». Això vol dir que deu
estar a punt d'acabar la tragicomèdia. I, la salut del turisme?
Bastant bé, gràcies. L'altra: Horrorosa, que no ho veu?
Abans que comencin a llegir, els he de dir que el títol és
similar al d'un article que publicà PLOG, l'any 1973 i que en
anglès, era: «Why destination rise and fall in Popularity?».
L'article, curtet, però saborós, va tenir, i encara té, molt de
predicament, és citat com un dels pioners que va fer referència que
els destins turístics, neixien, es desenvolupaven, maduraven,
morien o... reviscolaven. Alguns morien d'èxit, vés a saber si és
el nostre cas, alguns altres perquè la moda, com els desodorants,
els abandonava; alguns altres perquè els interessos dels majoristes
es posaven a una altra banda; alguns perquè canviava el model
turístic per un model turisticoresidencial, alguns... Hi he afegit
un parèntesi (com Mallorca), perquè, l'altre dia, en una discussió,
amb empresaris, professionals liberals i acadèmics, sorgí aquesta
possibilitat. No de tot d'una, no per mor de l'ecotaxa, però sí
existia, per a alguns el temor, que el nostre model turístic
prengués indefectiblement per avall, empès, un poc per tohom. Es
repartiren les culpes. Cosa rara. De primer antuvi, algú féu la
reflexió, en espanyol, al·lots!, callau! això pareix com «mentar la
soga en casa del ahorcado». Algun altre més mallorquinot, aprecià
que «gat escaldat, d'aigua freda tem».
Pareix que a Balears no ens ha de passar mai, tan esponerosos,
tan potents, tants de milions més de turistes i residents"turistes
cada any, que ara, per un sotrac, conjuntural o estructural, per un
impost, per una actitud d'alguns dels agents operatius del mercat
turístic, no hi ha d'haver per tant. Fins i tot algú, manifestava
por de tractar un tema, que és una ferma realitat. No sé esbrinar
el cas de Mallorca, però els destins turístics es comporten com
altres elements de consum que són al mercat, tenen un procés
expansiu fins que la clientela els comença a marginar. Quan això
passa, l'empresari, teòricament expert en màrqueting i prospectiva
de mercats, ha d'esbrinar les causes, ha de canviar el producte,
l'envoltori, la promoció, el que faci falta, per mantenir el mercat
i l'administració pública n'ha de tenir esment. Ara més que mai en
un món globalitzat i feroçment competitiu.
Un dels autors més llegits i influents, fou el senyor R. BUTLER,
qui publicà el 1980, un article a la revista Canadian Geographer,
titulat «The Concept of a Tourist Area Cycle of Evolution», el
cicle (de vida) de les àrees turístiques. Curiosamanet, com molts
d'aquest teòrics, no cita, ni havia estudiat les Balears, la teoria
venia de l'observació d'altres destins turístics: caribenys,
hawaians, centreeuropeus, nord-americans... vénc a dir que no era
extret de models mediterranis. Del que ja no estic tan segur és que
no sigui aplicable a les Balears. El mateix BUTLER o els seus
exègetes posteriors han pulit i adequat el model i, a les
seqüències de descobriment, naixement, creixement, consolidació
fins arribar a l'estancament, li han afegit diverses possibilitats
entre el declivi i el rejoveniment. Un servidor, que ha provat
d'aplicar el model a l'evolució turística dels darrers cents anys a
les Balears ha arribat a unes conclusions, fetes, però, un pic que
ja ha passat el bou, no he fet prospectiva. Hi ha hagut crisis en
el nostre model evolutiu turístic? Diverses i diferents, que han
estat causa de la retracció de la demanda. La de la Guerra Civil,
la del 73"79, pel petroli, la de 88"93, amb baixades de turistes
significatives. I el model turístic, de retruc, s'ha modificat i
refet. Després de la guerra fent propaganda a les parelles de
noces; el 73 purgà hotels i hotelers, se'n tancaren més de 200, es
ressorgí amb apartaments; a partir del 93 amb més turistes, molts
que no s'allotgen a hotels... etc. Entremig de les crisis, la
lletania: excés de places turístiques, augment de la qualitat,
protecció mediambiental, rehabilitació dels espais turístics
congestionats, etc. Les causes inicials de les crisis no foren
internes, però les repercussions obligaren a plantejaments de
resposta, interns.
Per molt que algú ha acusat de ser «caricatures de la realitat»
aquestes modelitzacions teòriques, han vist vostès, els exitosos
models del turisme litoral britànic avui en dia? Blakpool,
escarrufa. La costa de l'Adriàtic italiana o la del golf de Gènova?
Allà es parlava d'«italianització» (abandó del turisme massiu per
l'excessiva pujada dels preus i pels mercats de la competència més
barats: nosaltres) ja sé que no té paral·lel amb allò que
s'anomenava la «balearització». O el model de la Costa Blava
francesa? Si aquest darrer és el nostre model evolutiu, hi haurà
cases fins damunt el Massanella. Les d'allà amb més jardins i més
bon gust...
Què volia dir amb tot això? Que només citar aquests models
evolutius, extret d'altres parts, tothom té tendència a pensar: a
nosaltres no ens pot passar mai. Som diferents... però, determinada
gent sent pavor fins i tot dels exemples de fracassos constatats.
Bé, són divagacions d'acàdemics. Però vaja! Hi ha moltes formes de
suïcidar"se. Per acabar, Doxey, un dels científics més citats en
els estudis del comportament dels residents enfront de la pressió
turística també en féu un de model evolutiu, l'any 1975: 1."
Eufòria 2." Apatia 3." Irritació i 4." Antagonisme. En aquest
darrer: malestar general, turista cap de turc, fenòmens
d'hostilitat, augment dels IMPOSTOS!!, fenòmens de corrupció,
pèrdua de la reputació de l'àrea com a destí turístic... A aquestes
conclusions hi arribà observant el comportament de llocs turístics
madurs, existosos i congestionats, per exemple, a Waikiki de Hawai,
Miami Beach a Florida, Niagara Falls a USA, Venècia a Itàlia, etc.
I no cita el cas Balears, però s'hi assembla, no? Res, divagacions
entre «Apocalíptics i integrats en la cultura (del turisme) de
masses», ja ho va dir n'Umberto Eco. O no era exactament així?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.