Sí, ja ho sé, tots vostès n'estan farts de saber la mica d'al·lèrgia que aquest poc pretensiós articulista té, manté i no hi ha manera de desferrar-se de la pell de l'animeta, de tota aquella colla de gringos que amb el transcurs dels temps ha vengut a anomenar-se: Estats Units d'Amèrica del Nord. Sé argumentar que, per la meva personal positura sobre aquest particular, podria posar damunt taula quantitat de motius, sobretot arrogàncies tan evidents que, si la cosa succeís a Sineu, per exemple, el senyor Bush ja faria temps que beuria baves de mul dins l'abeurador municipal. Però vaja, tot sia dit, referent a la seva confederació d'estats, ja ens en fotríem una catefa de cops pels morros tots nosaltres, si la podíem aconseguir, malgrat els patriotismes constitucionals del senyor Aznar i altres contes de fades de factura errada amb evidència. Amb justícia històrica volia dir.

Al meu veure, la malignitat dels gringos comença a significar-se de manera manifestament negativa quan, en la més greu ignorància de la decència, sols amb la força que els atorga l'armament més sofisticat del planeta terra, se sentin autoritzats per passar-se per les narius (he resistit la temptació escatològica, Déu!,) qualsevol actitud ètica, escoltar-se a qualcú mínimament, encara que sols fóra per educació formal, fins i tot per humanística, per cristiana misericòrdia, com aquell que diu, qualque pic.

Però no, hem de saber tenir la coneixença de la veritat que, el capital no ha tengut mai entranya ni començarà ara. Si tens o no tens gas natural o petroli, o alguna substància mineral valuosa, ets molt amic seu. Si no, absolutament enemic, secundari, eliminable. I si s'han d'inventar guerres convenients, s'inventen. I si s'han de comprar dictadoretxos de països, diríem, suburbials, es compren. I si s'han de comprometre Unions Europees per a justificar amb complicitats els genocidis de palestins, de filipins, d'iraquians, de coreans del nord amb l'excusa que sia, que el Pentàgon ja pagarà i sabrà agrair voluntats que recolzin qualsevol collonada bèl·lica, rèptil cara alta, ja ho farà, que mare sols n'hi ha una, però pares n'hi pot haver multitud. Ara no sé si m'he sabut explicar a bastament. El pare dòlar ho pot tot, fins i tot que la perdiu torni col, com a la rondalla, mirin que els dic. Estam en guerra, recordau-ho. En som la rereguàrdia.

I haver de llegir: «Regreso a la matanza de Qala"i"Janghi." Jean "Paul Mari." Perros vagabundos hurgan en el vientre de los caballos muertos; una yegua enloquecida relincha de dolor renqueando sobre tres patas, con el casco posterior derecho arrancado; un tanque de la Alianza del Norte avanza por el patio aplastando los cuerpos de los talibanes vencidos; cientos de muertos aún tienen los codos atados a la espalda; un herido gime, un soldado se acerca i le aplasta la cabeza con una piedra...». I més, una pàgina sencera d'aquelles que et furten la son uns quants dies, o setmanes, o per a tota la vida, depèn del teu fetge, la teva capacitat de menjar femta.

I després la fatxendaria, la prepotència, la cara dura de dir que: «El Pentàgono crea una agencia para 'intoxicar' a la prensa mundial». «Por lo demás Worden quiera amplios poderes para desarrollar todo tipo de campañas de información y desinformación: desde el envio de noticias por correo electrónico a 'periodistas i dirigentes extranjeros' en las que se camuflaría la procedencia, hasta el bloqueo de redes informáticas 'hostiles', pasando por la propaganda bélica más típica, como la efectuada en Afganistan mediante octavillas i altavoces». Quina cara! Quina barra! Per, pocs dies després, i davant la magnitud de l'animalada, rectificar i dir que: «Rumsfeld cierra la oficina de propaganda." El Secretario de Estados Unidos de Defensa, Donald Rumsfeld anunció ayer el cierre de la Oficina de Influencias Estratégicas, cuyo objetivo era llevar a cabo campañas de desinformación en la prensa extranjera». Ho han fet sempre i ho continuaran fent, el que han après és que tampoc és convenient refregar-t'ho pels morros. Com sempre: fer, però callar. Mirin si arribarà a aprendre coses, en Bush.