Acceptació

Primer. Abans d'acabar la conferència vaig explicar i traduir La Balanguera i els la vaig presentar en un casset. Quan sonava la segona estrofa uns quants començaren "sense invitació meva (no sé cantar)" a cantar la recobla «La Balanguera fila, fila; la Balanguera filarà». I quan vàrem ser a la recobla de l'última estrofa tots acompanyaren cantant el casset. Després em comentaren que ho feien perquè és un himne excepcional, tant el text com la música.

Segon. A més a més, els vaig demanar que m'informassin sobre la situació del luxemburguès, llengua que, tot i que és oficial a Europa des de fa uns anys, no és una eina de treball. M'informaren que els francesos que cada dia passen la frontera per fer feina a Luxemburg ja han après el luxemburguès o l'aprenen tot d'una. Recordau que aquesta llengua la parlen només 350.000 persones i se sembla més a l'alemany que no al francès.

I res més.