L'AVE de SFM

05/03/02 0:00

Ja fa temps, molt de temps, tant que els meus cabells ja són més blancs que la neu... Naturalment, això no és tot veritat, encara que ens recordi el principi d'un conte, de totes maneres, el que contaré no vessa alegria, sinó que més aviat fa plorera, quan no indignació per part d'un col·lectiu cada dia més nombrós. M'estic referint a la gernació que cada dia pujam al tren per anar al lloc de treball o a fer feines a Ciutat des de la part forana. Un dia llunyà, vora les finestres de venda de bitllets, vaig colombrar un adhesiu al·lusiu al tren, i hi deia: tren, transport ràpid, econòmic i natural. He volgut cercar sinònims dels anteriors mots i només n'he trobat un: «roncero». Naturalment, no és una paraula sinònima, sinó antònima, que vol dir el contrari.

Els fets de cada dia em donen la raó i puc veure, millor dit, podem veure la gran majoria d'usuaris del nostre estimat tren, que aquest sistema de transport fa dels retards rutinaris, de la manca de puntualitat, les seves banderes dins una normalitat que fa parlar molt agrament de la persona o persones encarregades de dirigir aquest servei, i d'ells es pot dir que només tenen el cap per dur capell. Per no parlar de les ocasions en què un dels vagons o una màquina tenen avaries, o s'espenya l'aire condicionat i sembla una olla que vessa esquitxant un grapat de viatgers, o les portes no s'obren; en fi, no val la pena continuar. Llavors, per altra banda, es publiquen les llistes d'expropiacions de terrenys per tornar a restablir l'antiga línia de Manacor.

Sincerament, deman en nom meu i de tots els usuaris d'aquest mitjà de transport una major coherència i competència en les persones encarregades de dirigir aquest servei, a fi que es faci realitat l'aforisme de Transport ràpid, econòmic i natural.

Joan Llorenç Amer Comas. Pòrtol. Marratxí.