A hores d'ara ningú deu dubtar que Xavi Torres és entre els cinc millors esportistes balears de l'actualitat. Sense cap altre adjectiu. La prova del cap de setmana el consolida també dins de l'imaginari popular com un dels esportistes mallorquins més estimats. I per qui no va ser a Son Hugo, les portades dels diaris i les imatges televisives. Els periodistes gràfics no varen tenir cap problema per treure gent en les instantànies. De gent n'hi havia a voler "no en sobra sempre, en esdeveniments esportius d'elit. Feia una setmana havíem assistit a una onada de fervor patriòtic espanyol entorn d'un esquiador "deixarem de banda que després va caure en desgràcia; el que ens interessa és el muntatge que li van organitzar al voltant", orquestrat sobretot des dels mitjans de comunicació amb seu a Madrid. Des de l'aigua de Son Hugo s'ha fet palès, sense tant de rebombori, que quan hi ha fusta i coses per dir "els esportistes xerren amb les marques" no fa falta el suport de grans cadenes televisives per atreure públic. I aquí no hi ha política. Xavi Torres ha demostrat, davant el seu públic, el que ja certificaven els set quilos de medalles que té a ca seva i han imprès aquests dies els diaris: és sobrehumà, èpic, històric, únic. Una bèstia.