Postres de músic és una tertúlia radiofònica que m'agafa en el cotxe. Fa unes setmanes, un contertulià va definir com un 'nyarro' no record ben bé quina acció de govern, que no feia el pes ni l'alçada d'un ca assegut, vaja!. Biel Majoral, que hi participava aquest dia, va apostillar "com és habitual en les seves intervencions" que alerta amb els 'nyarros', que aquí ens en feren un amb la bandera autonòmica i encara dura. Res que volia usar aquest concepte per parlar de la festa de l'u de març i alertar, amb Majoral, de l'esquizofrènica situació que provoquen els embulls amb els signes i el símbols. Però el diccionari no em dóna aquesta entrada, sinó la que encapçala aquestes línies i que significa 'el bony que surt a algú a conseqüència d'una contusió'. No vull dir que l'Estatut d'Autonomia sia una contusió ni la seva rememoració, un bony. Per als més patriotes que la resta, sí que ho sembla un bony això de les autonomies.

Precisament aquests, que retornen la documentació en català a l'Ajuntament de Sóller, i aquells altres, que estan aquí però són d'allà, han fet de la Diada aquesta quadrant de calendari de furrier. Modestament, em semblaria més lògic que el dia sense escola i d'oficines tancades i tot el seguici d'actes institucionals es traslladàs a Sant Antoni. Vaja! que Sant Antoni que ja és festa, fos festa oficial i nacional. De ben segur que s'estalviaria un forçat programa d'actes populars i els institucionals hi escaurien harmoniosament entre foguerons de vanitats i beneïdes cíviques. Ni sa Pobla se'n resentiria, si no fos com dijous, dia 21 passat, que una gernació de policia ocupà la plaça i els carrers no es diu ben bé per qui motiu i que alguns pallarofes, que sempre n'hi ha, atribuïen a la recerca i captura dictada per Bush contra Bin Laden. Llavors, també, seria un altre nyanyo.