Hi ha qui creu que les casualitats no existeixen. Tot està escrit, dictat per un ordre universal. No ho sé. El cas és que per feina i plaer estic llegint dos llibres deliciosos alhora. Per feina: Se alquila una mujer. Historias de putas d'Àlvaro Colomer. Per plaer: Despullant Espanya, de Víctor Alexandre. La conjunció de les dues obres a les meves mans em recorda contínuament una frase que un dia m'amollà un professor de l'Autònoma, en Félix Balanzó, i que des de llavors, per desgràcia, ha trobat milers d'oportunitats per ser recordada: «Mallorca és com una puta». Sabia perfectament que en Félix s'estimava molt la meva terra, per tant, tenia la certesa que no ho deia com un insult. Encara que tenia una lleugera idea sobre allò a què es referia, en aquell moment no vaig saber apreciar el significat d'aquella frase en la seva totalitat. Amb els anys he anat entenent que aquella era la descripció que més es corresponia a la terra que més estim. Mallorca és, sens dubte, una prostituta explotada per múltiples macarres. Però dir-los macarres per ventura és mentir. Els macarres de prostitutes, com explica Colomer en el seu llibre, comparteixen guanys amb les dones a les quals exploten. Normalment al 50%. Això, en el cas de les Illes Balears i la resta de l'Estat no és així. España (no confondre amb la totalitat dels espanyols, per favor) explota les Illes i, encara que la seva actitud és de macarra, els guanys no són compartits en paritat. El desequilibri de la balança és massa obvi com perquè hi hagi un sol economista que pugui dir el contrari (hi ha exemples per aturar un tren, un hospital, una carretera, un parc natural, una televisió, una ecotaxa...). Dic que l'actitud és de macarra i, per tant, les Balears per l'Estat espanyol són unes meuques, perquè no es nota gaire estimació en el tracte. En el fons i en la superfície, es fa massa palès tot sovint que volen aprofitar les illes, ara que encara són atractives, perquè treballin al per sobre del seu límit oferint els seu serveis i obtenint-ne els millors rèdits. A aquest gran macarra, com a tots els macarres, no li importa com pugui acabar aquest arxipèlag a llarg termini. Si tanta mala vida corromprà el seu interior, la seva ànima, i matarà la seva bellesa abans d'hora. Tot i que molts dels responsables d'aquesta explotació viuen a les illes (alguns mallorquins inclosos, no ens hem d'enganyar), per ells hi ha una frontera que els separa de la realitat de la prostituta: la frontera sentimental. I això, si són bons professionals, bons macarres, serà així sempre. És la mateixa actitud que tenen els hotelers que estan en contra de l'ecotaxa, però a gran escala. A una magnitud que fa feredat. Aquesta actitud econòmica té una traducció en altres aspectes. Com els macarres, volen la submissió de la puta i per això la van maltractant. Li venten dues bufetades a la cara i una cossa al cul quan la prostituta es vol estar massa temps al sofà; quan contesta; quan no vol anar amb aquell client que li fa oi; quan deixa de guanyar tants doblers... La prostituta no té temps per estar deprimida perquè hi ha algú que, per la força, no la deixa ser com voldria ni tan sols en això. Ella està mig perduda. No sap si està en aquest negoci perquè vol ella o el seu macarra. Arriba un moment que ja ni li importa. Ha perdut la seva identitat. La seva personalitat l'ha assumida per complet el macarra. El llibre d'Alexandre constitueix un bàlsam per tots aquells que patim per la prostituta. En formam part.