Les Balears ja han assolit el nombre d'habitants que estava previst per al 2005. Ja estam a les portes dels 900.000 habitants i, a aquest ritme, és possible que en pocs anys, i malgrat les moratòries, les DOT i totes les mesures que s'han pres, ens trobem a les portes del milió d'habitants, als quals s'han de sumar els deu milions de turistes que ens visiten cada any. És massa per a unes illes tan petites. I la saturació, sobretot en el cas de Mallorca, es pot fer asfixiant d'aquí a poc temps. I hi ha un altre punt molt important: que ningú no pensi que una crisi frenarà l'arribada de nouvinguts. Ni en els anys més durs de la crisi del petroli, com 1976 o 1978, deixà de créixer el flux poblacional. Tots aquests indicadors apunten cap a un mateix objectiu: s'han de prendre mesures més dràstiques per estabilitzar la població i, en paral·lel, s'han de fer grans esforços per dotar de serveis suficients l'actual volum poblacional, que ja és enorme. Mallorca s'acosta de manera inexorable a la concepció de ciutat-illa, sobretot a l'eix Palma-Alcúdia.

Rivas obliga a rectificar
El comandat Rivas Delgado, delegat a les Balears de l'Instituto para la vivienda de las Fuerzas Armadas ha rebutjat i remès al govern municipal legítimament elegit per la ciutat de Sóller una documentació perquè està escrita en català i recorda «l'obligatorietat» que se li torni a enviar en castellà. El to autoritari i el subtil menyspreu que traspua la nota de Rivas contrasta amb la sensibilitat envers la llengua pròpia de les Balears exhibida pel general Tomás Formentín, que s'acomiadà fa poques setmanes amb la seva dolça parla valenciana o amb el fet que l'actual comandant general, Juan Yagüe, parlàs en català en la seva presa de possessió. Convendria que Rivas prengués llum i exemple dels seus superiors i, si pateix problemes intel·lectuals greus d'adaptació al coneixement de llengües que no són la materna, seria recomanable que demani el trasllat a terres monolingües on tot quadra i és quadrat. Així no farà quedar malament els que s'esforcen pel màxim enteniment entre forces armades i societat civil.