La celebració de l'u de març és, sens dubte, un reflex precís de
com es comporta i què en pensa la societat de les Illes Balears
front a un dels seus reptes. En això la festa és un exemple ideal
per un manual d'antropologia clàssica, en el sentit que és el
mirall on podem trobar moltes de les misèries que conformen el
nostre ésser col·lectiu. Això de l'ésser col·lectiu s'ha de
pronunciar amb un ou dins la boca que és com sona millor. No ho dic
per enguany; ho dic per tots els anys.
El PP de Gabriel Cañellas, aquell que s'havia abstingut en haver
de votar l'Estatut al Congrés dels diputats, no va celebrar mai l'u
de març, tret d'algun acte al Parlament. Era un u de març que
passava com a desapercebut, com l'Estatut en definitiva.
Amb Jaume Matas les coses canviaren. L'u de març es va convertir
en una festassa. Es tancà la ciutat i es muntaren espectacles
ridículs amb l'honrosa excepció de l'exposició que es va fer sobre
el corsarisme. Això sí que m'agradà i molt. Per què li va sortir
tan bé això de la depredació?
El 2000, amb el canvi de govern, havien de canviar les coses.
Era mal de fer tenir tan mal gust i butxaques tan foradades com les
del 1999. El gabinet Antich sabia el que no volia fer. Vaig tenir
el gust i la satisfacció de participar en el muntatge d'una de les
exposicions que es feren aquell any. L'encàrrec m'arribà amb el
temps molt just i un missatge molt clar: «Enguany ho feim així,
però l'any que ve ens hi posarem amb temps per poder muntar qualque
cosa molt digna». Tot em va semblar molt raonable; tant que fins i
tot em vaig permetre de fer arribar "sense que m'ho haguessin
comanat" algun suggeriment al meu interlocutor del gabinet.
Que el lector entengui el que vull dir, no estic fent cap
retret, estic introduint-me en l'anàlisi del que és el programa
d'enguany. Per a mi el programa festiu d'enguany és el programa
d'un govern (o d'un gabinet?) que ha renunciat a fer servir símbols
identitaris per comunicar-se amb la gent. És el programa d'un
govern que renuncia a fer política en un aspecte tan interessant
per a la nostra col·lectivitat com és l'autogovern.
El president s'hi refereix "a l'autogovern" en el text que
acompanya el programa, i en el discurs institucional de dijous
vespre i ho fa amb contundència, parla com un nacionalista, però
tot això és molt mal d'entendre pel públic profà en terminologia
política. L'acte institucional és per les autoritats i la premsa, i
em sembla bé que hi hagi un acte d'aquest estil. Però, i als que
habitam les Balears, com els parlam d'això de l'autogovern? Com
mostram als conciutadans que és cert que un temps tenguérem
institucions i lleis? Res de l'altre món, però les nostres
institucions i lleis. Citaré literalment el que diu l'Estatut, un
text redactat en clima postcolpista i involucionista: «En aquest
moment històric en què Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera
inicien el procés cap a la institucionalització de l'autogovern,
reten homenatge a tots els seus fills que al llarg del temps han
treballat per mantenir la identitat del nostre poble». Aquest
fragment del preàmbul és molt més noble i valent que tot el que
férem i diguérem ahir.
Amb això no vull treure gens d'importància a totes les
activitats esportives i de carrer que se celebren; entenc que si és
festa hi ha d'haver bulla i que no totes les nostres festes han de
ser malenconioses i nostàlgiques. Però, i l'autogovern, on és
l'autogovern com element cohesionador i com a projecció de futur
dins l'u de març d'enguany? És com anar a noces i que no arribin
els nuvis, és com començar a dinar sense esperar que tots siguem a
taula.
Per què la presidència del govern no s'atreveix amb els nostres
símbols si Francesc Antich, en un altre marc i en qualitat de
secretari general del PSIB, defensà la setmana passada en reunir-se
amb Maragall, Iglesias i Costa a València una visió plural i rica
de l'organització de l'Estat? Cap ni una de les saludables
intencions valencianes veim aquest u de març. On és l'homenatge que
feim als que han mantengut la identitat? No em digueu les medalles
d'or, perquè ara no parlam sols dels nostres contemporanis, parlam
d'un esdevenir col·lectiu en temps de centralismes i regressions.
Quina és la visualització que ens presenten del futur? O la
verbalització que deu ser més fàcil. Vol ser el mercat pagès un
compendi de balearitat?
Amb tot el meu respecte pel món pagès, trobau que allò més
representatiu que tenim per mostrar el dia de l'Estatut és el
mercat pagès? De mercats pagesos n'hi ha cada setmana, i no cal
anar més enfora de Pere Garau. No facem un discurs històric
carregat de tòpics, no presentem la nostra identitat exclusivament
com la cultura pagesa perquè això no ha jugat mai al nostre favor.
Sembla mentida que al voltant dels símbols siguem tan porucs. Si ho
deixam sols en fer bulla no hi ha cap dubte; en Matas ho feia
millor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.