nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

U de març; quina festa és aquesta?

La celebració de l'u de març és, sens dubte, un reflex precís de com es comporta i què en pensa la societat de les Illes Balears front a un dels seus reptes. En això la festa és un exemple ideal per un manual d'antropologia clàssica, en el sentit que és el mirall on podem trobar moltes de les misèries que conformen el nostre ésser col·lectiu. Això de l'ésser col·lectiu s'ha de pronunciar amb un ou dins la boca que és com sona millor. No ho dic per enguany; ho dic per tots els anys.

El PP de Gabriel Cañellas, aquell que s'havia abstingut en haver de votar l'Estatut al Congrés dels diputats, no va celebrar mai l'u de març, tret d'algun acte al Parlament. Era un u de març que passava com a desapercebut, com l'Estatut en definitiva.

Amb Jaume Matas les coses canviaren. L'u de març es va convertir en una festassa. Es tancà la ciutat i es muntaren espectacles ridículs amb l'honrosa excepció de l'exposició que es va fer sobre el corsarisme. Això sí que m'agradà i molt. Per què li va sortir tan bé això de la depredació?

El 2000, amb el canvi de govern, havien de canviar les coses. Era mal de fer tenir tan mal gust i butxaques tan foradades com les del 1999. El gabinet Antich sabia el que no volia fer. Vaig tenir el gust i la satisfacció de participar en el muntatge d'una de les exposicions que es feren aquell any. L'encàrrec m'arribà amb el temps molt just i un missatge molt clar: «Enguany ho feim així, però l'any que ve ens hi posarem amb temps per poder muntar qualque cosa molt digna». Tot em va semblar molt raonable; tant que fins i tot em vaig permetre de fer arribar "sense que m'ho haguessin comanat" algun suggeriment al meu interlocutor del gabinet.

Que el lector entengui el que vull dir, no estic fent cap retret, estic introduint-me en l'anàlisi del que és el programa d'enguany. Per a mi el programa festiu d'enguany és el programa d'un govern (o d'un gabinet?) que ha renunciat a fer servir símbols identitaris per comunicar-se amb la gent. És el programa d'un govern que renuncia a fer política en un aspecte tan interessant per a la nostra col·lectivitat com és l'autogovern.

El president s'hi refereix "a l'autogovern" en el text que acompanya el programa, i en el discurs institucional de dijous vespre i ho fa amb contundència, parla com un nacionalista, però tot això és molt mal d'entendre pel públic profà en terminologia política. L'acte institucional és per les autoritats i la premsa, i em sembla bé que hi hagi un acte d'aquest estil. Però, i als que habitam les Balears, com els parlam d'això de l'autogovern? Com mostram als conciutadans que és cert que un temps tenguérem institucions i lleis? Res de l'altre món, però les nostres institucions i lleis. Citaré literalment el que diu l'Estatut, un text redactat en clima postcolpista i involucionista: «En aquest moment històric en què Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera inicien el procés cap a la institucionalització de l'autogovern, reten homenatge a tots els seus fills que al llarg del temps han treballat per mantenir la identitat del nostre poble». Aquest fragment del preàmbul és molt més noble i valent que tot el que férem i diguérem ahir.

Amb això no vull treure gens d'importància a totes les activitats esportives i de carrer que se celebren; entenc que si és festa hi ha d'haver bulla i que no totes les nostres festes han de ser malenconioses i nostàlgiques. Però, i l'autogovern, on és l'autogovern com element cohesionador i com a projecció de futur dins l'u de març d'enguany? És com anar a noces i que no arribin els nuvis, és com començar a dinar sense esperar que tots siguem a taula.

Per què la presidència del govern no s'atreveix amb els nostres símbols si Francesc Antich, en un altre marc i en qualitat de secretari general del PSIB, defensà la setmana passada en reunir-se amb Maragall, Iglesias i Costa a València una visió plural i rica de l'organització de l'Estat? Cap ni una de les saludables intencions valencianes veim aquest u de març. On és l'homenatge que feim als que han mantengut la identitat? No em digueu les medalles d'or, perquè ara no parlam sols dels nostres contemporanis, parlam d'un esdevenir col·lectiu en temps de centralismes i regressions. Quina és la visualització que ens presenten del futur? O la verbalització que deu ser més fàcil. Vol ser el mercat pagès un compendi de balearitat?

Amb tot el meu respecte pel món pagès, trobau que allò més representatiu que tenim per mostrar el dia de l'Estatut és el mercat pagès? De mercats pagesos n'hi ha cada setmana, i no cal anar més enfora de Pere Garau. No facem un discurs històric carregat de tòpics, no presentem la nostra identitat exclusivament com la cultura pagesa perquè això no ha jugat mai al nostre favor. Sembla mentida que al voltant dels símbols siguem tan porucs. Si ho deixam sols en fer bulla no hi ha cap dubte; en Matas ho feia millor.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.