Damià Quetglas

Els somnis d'Aznar

Damià Quetglas01/03/02 0:00

No podia ser d'altra manera. L'acudit del dimecres no era ja que el servei d'espionatge espanyol, en la seva tradicional esperpèntica història, hagués transformat l'Oficina d'Informació Diplomàtica en una adelantada versió de l'oficina de mentides anunciada per Bush contra l'eix del mal. La diplomàcia és tota ella una indecent mentida perfumada, més per la pudor que amaga que pel tuf que mostra. La pituïtària no traïciona tant com la vista, no confon tant com l'oïda, ni menteix tant com el gust. L'acudit, en definitiva, era que Felipe González diumenge passat va berenar amb Bin Laden. L'acudit sortí a antena per ràdio i per televisió. És de suposar que era el peixet fregit de les webs-frivolité. I un dels missatges que s'envien als mòbils a aquells que no tenen res a dir i repeteixen com a lloros que resen allò que diu la minúscula pantalla auxiliadora, com si fos una medalla de la Verge Redemptora en temps de Congrés Eucarístic.

La imaginació del banyut és insuperable. El Ministeri d'Informació franquista superà l'autor dels Episodios nacionales amb el seguici de contubernis i complots judeo-maçònics. I la Mallorca Nacional del 36 es va inventar quintes columnes que van assustar més que l'home del sac a un infant i feren més dol que les bombes. Però als diplomàtics ens els retraten amb suficient mà esquerra i el pessic de frivolitat com per anar pel món amb la mentida pietosa o mitges veritats. Mai amb la vulgar mentidota de funcionari que fitxa, del funcionari que sols es preocupa de la pulcritud dels formularis que ha d'omplir, del funcionari que sols es preocupa de la seva paga congelada, d'anar surant i somniant en la digna jubilació d'una vida pacífica i lineal. Però els de l'Oficina Diplomàtica han mostrat que també tenen el seu coret, una secreta font de felicitat, petites dosis d'eufòria i imaginació: la seva solidaritat amb el Poder. D'aquesta manera ens han fet translúcids els somnis d'Aznar. El que lleva la son al president no és Espanya, la seva successió o el futur de Mates. La pesadilla d'Aznar segueix sent l'altiu Felipe González.