Jutipiris

Mentre es pensen què i de quina manera reformaran el Teatre Principal, l'Auditòrium s'omple de vodevils rendibles i sense pretensions, el Teatre Municipal afavoreix el negoci privat amb la complicitat testimonial de l'Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo i el Salón Rialto tanca les seves portes sense que mai no les hagi obert a res teatralment digne de recordar, el Teatre del Mar ofereix el que més s'assemblaria a una programació teatral. No estic segur que sigui l'escenari idoni per a una obra amb gran i extens repart com el Titus Andrònic de la companyia catalana Kronos Teatre, però és el que hi ha. Així que, per poc que pugueu, no vos perdeu aquesta representació apadrinada per la desenfeinada Fundació Teatre Principal. Que hi sigui una institució pública, refrendada per l'Ajuntament, el Govern i el Consell, desgraciadament no garanteix res, llevat de la subvenció que la fa possible, com «fan possible» moltes coses de qualitat dubtosa. Però aquest és un cas especial, destacable, si no ens traeix la crítica barcelonina. En poques paraules: un ou de dos vermells («un huevo de dos rojos» és una altra cosa) en el desert que amenaça de conhortar-nos, una vegada hagin aconseguit liofilitzar els nostres gusts fins a reduir-los a l'alçada de les nostres institucions.