N'hem parlat altres vegades: el panorama de la música actual cantada en català, gaudeix d'una força i un dinamisme extraordinaris amb grups que constantment el renoven amb la il·lusió i la descaradura que ha d'impulsar els joves.

A aquest impuls constant hi ha una aportació més que destacada dels grups mallorquins. Hem parlat d'Antònia Font (per cert, nou disc a la vista. Aviat, aviat); de Fora des Sembrat (presenten el seu «Història d'un home llibre» dia 31 a l'Espai de Barcelona) i dels Oprimits, que també són a punt d'enregistrar un nou CD. Ben aviat haurem de parlar dels novíssims que també peguen fort: Syphosis, Que rigui es ca, Aladroc, Amb una mica de sort, Mal vici... El cert és que hi ha aportacions constants en l'àmbit de la nostra música i que el relleu de les grans bandes que, per uns motius o altres van desapareixent (Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït, Dusminguet), està més que garantit. A les bandes mallorquines citades n'hi podríem afegir una mala fi de continentals. En destacarem només les més originals que ja tenen disc al mercat: Dept (pop), Pomada i Xot (folk, hip hop...), Sapo (funk-metal), Agraviats (ska), Okupats (radikal), Ki sap (punk)... I en l'àmbit de la música pop «independent» hi podem trobar Glissando' i La Caixa Fosca. Ja en poden prendre nota els organitzadors de l'Isladencanta, que després surten amb allò que no hi ha grups del «seu» estil que cantin en català. Ara ja no tenen excusa.

Sens dubte, però, una de les bandes que està cridada a triomfar de manera principal aquest proper estiu és Mesclat.
Pep Toni Rubio (Música Nostra), Joan Reig (Els Pets), Titot (Brams), Carles Belda (Pomada), David Rosell (Brams i Dept) i Marcel Casellas (Casellas Sextet Folk) s'han ajuntat per aconseguir un resultat espectacular: amb músics coneguts i cançons populars aconsegueixen ser innovadors.

Mesclat va actuar a les passades festes de Sant Sebastià (enhorabona a qui correspongui l'encertat fitxatge) i tot i que la seva proposta és encara poc coneguda, gaudiren de la participació entusiasta de molt de públic, en part, gràcies a la pobresa de les ofertes alternatives (és que Palma no mereix per a les seves festes principals algun concert de primera línia internacional?).

Un servidor es perdé més de la meitat del concert gràcies a l'agent número 784 (jo li vaig haver de mostrar el meu carnet, però ell es negà a identificar-se com cal) de la Policia Local i alguns companys seus entestats a molestar la gent d'algunes associacions cíviques que tenien les seves paradetes muntades, però malgrat això vaig poder comprovar en viu l'altíssima qualitat de Mesclat.

Ara és a punt de sortir el seu primer disc, en el qual mesclen temes coneguts o tradicionals com Torna, torna Serrallonga (en una versió encara més combativa), Si el rei vol corona o Au, jovent amb temes inèdits com Cànon de la Terra, Tall d'arrel o Correllengua.

En uns moments en què la mescla més que estar de moda és una realitat constant, Mesclat ve a posar la banda sonora a aquest dia a dia.
Una mescla interessant. Un còctel explosiu.