Dilluns, 28 de gener, sant Tomàs d'Aquino (1225-1274). Fill dels comtes d'Aquino, nat al castell de Roccasicca, dins el regne de Nàpols. Frare dominic, l'orde de Predicadors tot just fundada pel castellà sant Domingo de Guzmán. Estudiant a París, deixeble de sant Albert Magne, i professor a París, a Colonya i a diversos indrets d'Itàlia. Fou en el seu temps el millor sistematitzador del pensament cristià, batejant grecs, corregint àrabs i recollint els sants pares i altres llumeneres. De les seves obres destaca la Summa theologica, títol que vol dir recull-síntesi-disposició de tota la Teoloia Escolàstica, ço és, pràcticament de l'Edat Mitjana, amb l'empremta del talent creador o formulador de Tomàs. El papa sant Pius V el declarà doctor angèlic (1567) i papes posteriors, Lleó XIII, sant Pius X i el Codi de Dret Canònic insten a ensenyar la Filosofia i Teologia catòliques a partir de la ciència tomista. «Així és», em deia el finat amic Mn. Manuel Bauçà, agut en Teologia i en tot: «En matèries o qüestions religioses es podrà ignorar determinats autors, però, acadèmicament, universitàriament, de què no es pot prescindir és de sant Tomàs d'Aquino». A qui li deien «el bou mut» (l'alumne callat i pensatiu de París); a qui era, a la vegada, catedràtic i àngel; o simplement al popular patró dels estudiants (celebrat amb festa i dia de vacances), jo li faria tres precs:
1: Que doni als joves més «estudiera», ço és que els convertesca d'estudiants en «estuiosos».
2: Que en punt a la provisió o contracte de professors o professores de religió, faci que es respectin els drets humans, però també els drets i l'honor de l'Església.

3: Que inspiri igualment els preveres predicadors, els quals des de la trona o ambó solen parlar de tot manco de doctrina cristiana.