Dilluns, 28 de gener, sant Tomàs d'Aquino (1225-1274). Fill dels
comtes d'Aquino, nat al castell de Roccasicca, dins el regne de
Nàpols. Frare dominic, l'orde de Predicadors tot just fundada pel
castellà sant Domingo de Guzmán. Estudiant a París, deixeble de
sant Albert Magne, i professor a París, a Colonya i a diversos
indrets d'Itàlia. Fou en el seu temps el millor sistematitzador del
pensament cristià, batejant grecs, corregint àrabs i recollint els
sants pares i altres llumeneres. De les seves obres destaca la
Summa theologica, títol que vol dir recull-síntesi-disposició de
tota la Teoloia Escolàstica, ço és, pràcticament de l'Edat Mitjana,
amb l'empremta del talent creador o formulador de Tomàs. El papa
sant Pius V el declarà doctor angèlic (1567) i papes posteriors,
Lleó XIII, sant Pius X i el Codi de Dret Canònic insten a ensenyar
la Filosofia i Teologia catòliques a partir de la ciència tomista.
«Així és», em deia el finat amic Mn. Manuel Bauçà, agut en Teologia
i en tot: «En matèries o qüestions religioses es podrà ignorar
determinats autors, però, acadèmicament, universitàriament, de què
no es pot prescindir és de sant Tomàs d'Aquino». A qui li deien «el
bou mut» (l'alumne callat i pensatiu de París); a qui era, a la
vegada, catedràtic i àngel; o simplement al popular patró dels
estudiants (celebrat amb festa i dia de vacances), jo li faria tres
precs:
1: Que doni als joves més «estudiera», ço és que els convertesca
d'estudiants en «estuiosos».
2: Que en punt a la provisió o contracte de professors o
professores de religió, faci que es respectin els drets humans,
però també els drets i l'honor de l'Església.
3: Que inspiri igualment els preveres predicadors, els quals des
de la trona o ambó solen parlar de tot manco de doctrina
cristiana.
