El món és a punt de sortir de l'eix (o ja n'ha sortit, com digué
Barthes), i justament per això la notícia més important dels últims
temps és la retirada del modista francès Yves Saint-Laurent: els
diaris i els telenotícies l'han repetida i encomiada durant quinze
dies, igual que han repetit i precisat amb tot detall que aquest
home va fer una revolució: que la dona vestís d'esmòquing. (Crec
que ja entenc l'estratègia de l'haute couture: si això és una
revolució, en podem fer tres cada dia, i avall, que fa baixada). La
notícia ha estat tan important i decisiva que fins i tot ha tapat
gairebé per complet l'únic fet que podia competir amb aquesta
transcendental retirada: Armani ha dit que odia el luxe, segurament
aclarint els pocs dubtes que algunes minories desinformades, que
sempre n'hi ha, en poguessin tenir. Només ha faltat afegir, per
culminar tanta proclamació commovedora, la confessió d'un conegut
banquer declarant que no l'importen els diners. (Potser àdhuc els
odia, i ha pensat retirar-se'n, i no té el valor del francès i
l'italià per palesar"ho. Algú hauria d'esbrinar-ho: no es pot anar
per Europa deixant dubtes sobre el coratge patri, constitucional o
migpensionista o de qualsevol altra mena, ni permetent que els
francesos i els italians passin per més valents que els descendents
de Viriat).
Hi ha hagut aquests dies altres declaracions, que evidentment no
han pogut competir amb aquests esmentats testimoniatges del món de
la moda que cap comentarista pot permetre's no situar al principi,
enmig i al final de qualsevol crònica que aspiri a ser informativa.
Juan Carlos Izpisúa Belmonte, un científic d'Albacete que ha hagut
d'emigrar a Califòrnia perquè sembla que per aquí a prop ningú no
entenia el seu interès per les cèl·lules mare, per exemple, ha dit
que Espanya ha perdut el tren del genoma humà, i que el país de
ModaEspanya és a la cua d'Europa (per darrere) quant a la inversió
pública en investigació biomèdica. Segurament és un efecte del seu
ressentiment després d'haver deixat de jugar a l'Hèrcules
d'Alacant, una prova del caràcter excèntric dels científics, o per
ser fill de mare analfabeta, que el caràcter manxec és molt picós,
o per no haver disposat en sa vida més que d'una beca, d'aquestes
que amb tanta facilitat aconsegueixen els regatistes i els
dissenyadors per viatjar a les antípodes a navegar i a muntar
instal·lacions, respectivament. (Qui no sàpiga què és una
instal·lació i no empri amb desimboltura la paraula val més que
renunciï al món de l'art, ja ho deuen saber). Millor així. Els
clergues i els diputats "que són els qui en saben, d'aquestes
coses" ja s'han fet un tip de repetir que això de les cèl·lules
mare és cosa del dimoni, i que val més que continuïn congelades
fins el judici final, en tots els casos amb la mateixa seguretat
amb què els banquers parlen dels diners i YSL i Armani tallen el
setí i ens indiquen, any rere any, com hem de vestir. (Me
n'oblidava: també aquests dies s'ha retirat Guerlain, el
perfumista. Tot plegat, no crec que ho puguem suportar). Algun dia
algun científic desarrelat arribarà a descobrir que el consumisme
és el catalitzador més eficaç del conservadorisme, i que algun
corol·lari d'aquest principi explica que només per això hem arribat
a compartir un estat mental que ens permet creure que Yves
Saint-Laurent ha estat un revolucionari. Potser s'orientarà en el
tema si s'adona que el dogma franquista que la propietat del
sis-cents i de l'apartament a la platja garantiria l'arribada de la
democràcia és justament això, un dogma franquista, totalitari i
opressiu, una forma d'evitar el pensament. És cert que la història
ho tempera tot, però mentre estiguem convençuts que les revolucions
les fan els dissenyadors, els costurers i els perfumistes, serà
fàcil persuadir-nos que la ciència és una ocupació secundària, una
tasca molesta i de gent estrambòtica, i que el nivell intel·lectual
d'un país el marquen els modistes. De fet, ens és un problema
irresoluble dir els noms de deu paisans científics, vius o morts,
però no tenim res més fàcil que recitar el top"ten dels
dissenyadors, de les models, de les cupletistes o dels polítics.
Serà que les pròximes revolucions són de disseny, o que alguns no
acabarem de creure-hi ni que ens les anunciï Carla Bruni.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.