Avui comença el que, si no ens erram de molt, serà el congrés més tranquil del Partit Popular. A escala estatal, els conservadors gaudeixen del millor moment de la seva història, que els permet, amb arrogància descarada, perdonar la vida al PSOE i a Covergència i Unió, al mateix temps que mantenen la guerra declarada als dolents del PNB. Serà, no cal dubtar-ho, un congrés gloriós. Serà el congrés d'un partit que, a no ser que mori d'èxit, té garantida la permanència en el poder durant molts d'anys. Els compromissaris de les Balears hi parteixen amb molta d'il·lusió, amb la seguretat que un bon percentatge de les esmenes que hi porten s'aprovaran. De cara a la seva situació a les Balears, que és molt millor de la que alguns volen fer creure tot i que no tan bona com diuen els incondicionals, el congrés tindrà poca més rellevància que el possible contagi dels èxits dels companys estatals. Segur que, com sempre, els conservadors illencs obtindran llocs a la nova Executiva. Algun dirigent dels grossos tindrà el detall d'envestir contra el pacte antinatura, el «barullo» o l'ensaladilla russa que han trempat els socialistes a les Balears. El congrés important, però, és el que han de celebrar aquesta tardor. Fins aleshores no se sabrà qui és el candidat. Els estrategues estatals deuen estar molt segurs que la seva tàctica els conduirà a la recuperació de la comunitat autònoma. Si no fos així, no s'entendria aquesta tranquil·litat. És cert que el resultat de les eleccions generals convida a la il·lusió conservadora, però també s'ha de dir que el Pacte ha durat molt més del que ells en feien comptes.