És tristament notable i coneguda per tots, sa tardança dels consistoris i en general dels nostres polítics per a resoldre qüestions significatives d'aquesta societat nostra.

Avui estic cansat, cansat de veure desbarats i de veure també com els polítics no saben diferenciar ses coses importants de ses que no ho són.

Fa un parell de mesos unes tormentes de vent i pluja capgiraren sa nostra illa, feren mal, molt i fort... i quan acabaren, es posaren en marxa unes mides «urgents» per intentar resoldre els desgavells del desastre. Encara ara hi som.

Aquestes coses van a poc a poc i mes aquí, però ens hem de començar a preocupar, quan després de tant temps no s'han pogut ni tan sols serrar ses branques, que esqueixades i penjant dels pins es podreixen a una de ses platges més significatives de sa costa mallorquina, sa platja d'Aucanada.

El Consistori alcudienc no té ulls, no té orelles i, el pitjor de tot, no té memòria. Una memòria paisatgística i col·lectiva que ens recorda que gaudírem d'una platja i d'uns racons extraordinaris que no volem perdre.

Vull, amb aquestes línies, activar les consciències d'aquells que poden fer que aquests llocs tornin a ésser el que foren i que sa platja d'Aucanada torni a ésser aquell racó on els vespres d'estiu, emparats per la lluna, cantàvem i pensàvem que res mai no canviaria.