Un centre per gaudir-ne o per als cotxes...???

És una realitat, en aquests darrers dotze anys, la recuperació de les nostres infraestructures, dels nostres carrers empedrats, dels nostres casals i palaus, dels patis mallorquins, de les façanes, dels monuments emblemàtics, de les zones verdes, i per damunt de tot de la nostra gent, d'aquells ciutadans, veïnats i veïnades, que en el procés de degradació varen deixar els seus barris i ara hi han pogut tornar.

Un barri es degrada quan la seva gent, el seus veïnats no fan res per aixecar-lo. Un barri perd la seva «veu» quan anteposa els partidismes als veïnats. Un barri perd la seva identitat quan no progressa amb la seva realitat.

La realitat del centre històric de Palma és un centre en recuperació, amb molts d'espais residencials reformats i amb una densitat de cotxes que supera els límits que la raó estableix.

S'han gestat a la ciutat vella milers de millores per fer-la més habitable i més bella, amb errors com cal a la condició humana, però amb la voluntat ferma de tornar l'esplendor a un dels centres històrics més bells d'Europa.

Aquesta despesa no pot caure en l'error de no ser complementada amb un pla de mobilitat que restringeixi l'ús dels cotxes privats al centre i que a la vegada no faci que aquesta màxima repercuteixi en la ruptura que representa l'actual conjunció d'un centre residencial amb un centre de petit comerc i de projecció cultural.

El pla Mirall, inclosos els errors i les molèsties, el pla Urban i els milers i milers de doblers gastats tenen la necessitat imperiosa d'aquesta realitat, no hem de consentir allò que ens ha costat tant d'esforc.

Per aconseguir això necessitam zones perquè els veïnats puguin aparcar els seus cotxes a prop de casa seva, necessitam espais perquè els ciutadans que volen gaudir de comprar al centre passejant puguin fer-ho amb la comoditat que du la vida i el progrés, necessitam espais per aparcar i gaudir de les noves infraestructures culturals de l'Urban, del Museu d'Art Contemporani, de la Biblioteca de Mallorca, del centre de la Misericòrdia, etc.

Si aconseguim tot això, si podem fer possible tot això no perdrem la nostra «veu», progressarem amb la nostra realitat i no dubtam que tindrem un centre més habitable, més pròsper i més humà.