Minusvàlues

Són acudits, en definitiva, de buròcrata, de funcionari, de gent que fa valer l'absurd poder de 'papers canten' o 'l'ordinador no ho treu'. La història de la burocràcia és la trista història d'una puta en mans de la paperassa. Altrament dit, en paraules de Cela a la seva Colmena, la llibertat és una puta en mans dels doblers. Una minusvàlua de la vida. I és que els 'escrivans' de la Sala, a manca de vida, els van els papers. Exemplar, en aquest sentit, és l'absurda recerca de la vida d'un paper que fa el protagonista de Tots els noms de Saramago. Exemplar és també que, si els minusvàlids illencs no estan registrats a l'oficina de l'atur no existeixen i, per tant, no hi ha diners suficients per a crear-los tallers ocupacionals. Mentre, els fan passejar d'una empresa a una altra a segellar papers, en lloc de treure els buròcrates i lletruts de la conselleria a cercar-los. Pensar que l'administració està, o ha estat mai, al servei dels ciutadans és l'estupidesa que ha comès Arnau Ramis, funcionari i regidor que ha escrit una novel·la, on es mostra tan ingenu com per caure en el mateix entrebanc que el secretari que pretén posar en doble: manar i crear. La història l'ha ofegat com la galleta d'en Bush, aquest és el contingut de la novel·la d'aquest nou escriptor-funcionari-polític, tan comú a l'ecosistema cultural mallorquí, aquest brou fat de gallina de corral on tot es cou en la felicitat de la ingenuïtat. I és que abans que els americans i després dels americans, aquest segueix sient el país feliç on tothom fa de tot, menys del que és. Nedar i guardar la roba, no és nou ni és fàcil; malgrat que ara ho posin de moda els americans.