Els primers venedors ambulants negres que vaig conèixer encetaren el seu negoci amb la revenda de roba que mostrava petits defectes de fabricació, suficients com perquè la peça no fos distribuïda als comerços, prou insignificants com perquè no fos aprofitable: butxaques mal tancades, cremalleres mal cosides... Res que unes mans hàbils no poguessin solucionar. Les empreses de confecció estaven més que agraïdes de donar sortida a aquells excedents que els haurien sortit ben cars de reparar, en el cas que els haguessin volgut endreçar. Els resultava més fàcil lliurar el material a les legions de venedors ambulants del bueno, bonito, barato. No tardaren a aparèixer grups més o manco mafiosos que controlaven aquestes distribucions; en observar el creixement del sector de la roba mal feta, la resposta immediata del mercat al detall fou la creació de tendes blanques especialitzades en aquests productes de rebuig; i els negres hagueren de cercar altres negocis. Un segon front fou el dels encenedors i els rellotges de baixa qualitat i/o falsificats; aviat, però, s'instal·laren als bars les escurabutxaques de fira per donar sortida a aquesta casta de subproductes. La darrera passa per guanyar sis euros ha estat, fins ara, la distribució de CD musicals piratejats. La pràctica és, ara com ara, il·legal, i el Govern central actua alegrement contra aquest negoci negre, no contra els compradors igualment il·legals. Ara ja no hi existeix la iniciativa individual "els CD els donen fets als negres, podeu estar-ne certs", sinó que en són distribuïdors. Just un petit detall em fa sentir optimista pel futur dels negres il·legals: trobaran el mercat alternatiu de productes que, fins ara, cap empresari blanc no hauria sospitat que fos rendible. Els negrates són els darrers grans empresaris. Llàstima que els plagiaran el negoci i tindrem tendes de CD il·legals. No els pagaran el copirrí.