Entreteniments

Quina necessitat hi havia d'inventar moratòries més enllà del compromís de fer-ho des del sacrosant Pacte. Idò no, com eines de guerra mediàtica o plomes d'indiot lasciu "no ho sé", però hi ha hagut corregudes per penjar-se unes medalles que, tanmateix, només reconeixen els iniciats. De veres hi ha un model de control del creixement urbanístic propi del Pacte o només existeix l'estira i arronsa dels seus components? Sigui el que sigui, les grues no aturen i la ciutadania, la proteccionista, la desenvolupista i la menfotista, n'està fins els collons. Amb la qual cosa queda demostrada la tendència a tocar-los com entreteniment.

Que la consellera de Sanitat tengui una apotecaria no és novetat. Que ara això sigui un pecat d'incompatibilitat em du a pensar en dues possibilitats: o només parlam de qüestions formals, que queda lleig pagar factures a un mateix, malgrat no hi hagi tracte de favor, o parlam d'un delicte, d'una corrupció escandalosa perseguible judicialment. Com que no hi ha cap denúncia en els jutjats, he de pensar que aprofiten les qüestions formals, molt importants en democràcia, per tocar allò que tant agrada tocar. En una cosa tenen raó: queda lleig ser pagadora i cobradora alhora, però dir-ho no basta: s'han de proposar solucions dignes i raonables. El protegit del senyor Aznar, il cavalliere Berlusconi, ho té clar: quan una llei dificulta un negoci, es canvia la llei i es manté el negoci. Però aquí, encara, no hem arribat a aquesta perversió del sistema i cal demanar solucions que, a més de complir la legalitat, facin pedagogia de la transparència en la gestió. Ara, si el que volen els «professionals» de la política és acabar amb la competència dels «intrusos» d'altres professions, basta impossibilitar qualsevol lligam professional. Triau.