Crida a la tranquil·litat

I si Lladó està tranquil, també ho han d'estar els empresaris i els comerciants. L'economia balear és suficientment sòlida per afrontar la relativa baixada del turisme que tothom espera a causa del conflicte internacional, i també el fet que patesqui un cert descens un mercat immobiliari que havia arribat a un increment de preus que amenaçaven els illencs de quedar fora del mercat.

El Govern ja es va referir fa uns dies a la necessitat objectiva d'un creixement sostenible per a les Balears, advertint dels perills de l'encalentiment, que encareixen la vida, tant en l'índex de preus com en tot el que respecta a pèrdua de qualitat de vida. Des d'una perspectiva d'esquerres, no s'ha d'oblidar que l'Executiu també tem que augmenti el descontent entre les capes més desafavorides de la societat. Així, les paraules de Miquel Lladó han estat molt ben rebudes. Són el reflex que importants segments socials no estan, ni de lluny, desmoralitzats, i que veuen que l'actual moment d'impasse és conjuntural. A les Balears pràcticament ningú no està disposat a afluixar. Aquest fet demostra que ens trobam davant una maduresa, assolida al llarg dels anys, que és capaç de traspuar optimisme fins i tot en un moment suposadament dolent. I és que la memòria és una excel·lent consellera en aquests casos: les empreses que foren capaces de resisitir la crisi dels anys setanta creixeren de manera important en la dècada posterior. Igualment passà amb la sobtada i curta crisi de 1993. La recuperació fou tan brillant que ara estam parlant d'encalentiments i d'insosteniblilitat per anar massa aviat. Però la realitat és que qui va saber resisitir aleshores recollí després fruits importantíssims. La calma, per tant, és l'actual millor consellera.