A mesura que s'acosta el congrés estatal del PP, una cosa és clara: l'actual president del Govern central no vol de moment ni sentir parlar del seu relleu a la presidència. Com se sap, Aznar es comprometé fa temps a romandre només vuit anys en el càrrec. Però quan s'arriba, implacable, l'hora de la veritat, els seus més ferms partidaris reclamen silenci al voltant d'aquesta qüestió tan important per al PP i, també, per al conjunt de l'Estat espanyol. De fet, l'exnúmero dos del partit, Francisco Àlvarez Cascos, ha fracassat en el seu intent d'introduir una esmena en el congrés en què quedàs definitivament regulada la qüestió dels anys de presidència de cada candidat.
Mentrestant, dins el PP es multipliquen els comentaris i es transmeten, boca a boca, les primeres sospites que Aznar es prepara per continuar quatre anys més apel·lant a les característiques «extraordinàries» del seu mandat, ja que arribà a Moncloa després de més de tretze anys de felipisme. Naturalment, si això es produís, seria per aclamació del PP. Des d'altres fonts populars, però, s'assegura que Aznar deixarà la presidència el 2004 tal com es va comprometre, i l'únic que no vol ara és una estèril guerra de successió entre els seus barons.
En tot cas, la temptació de mantenir-se en el càrrec és inherent al poder, a tot poder. Recordem el passat recent: Adolfo Suárez festejà quan era president el fet que, en aquells moments era el president de Govern democràtic espanyol que havia durat més temps a la cadira, i això que no arribà als cinc anys de mandat. Felipe González també es cansà de demanar «vint anys» per acabar la seva obra, i n'aguantà tretze i mig. I amb això arribà Aznar afirmant que volia acabar amb l'obsessió per fer-se etern a la Moncloa. Molta de gent el cregué i molts són els que encara el creuen ara. Però el senyal que deixa el poder el 2004 no acaba d'arribar, i d'aquí a uns pocs mesos s'arribarà a l'equador de l'actual legislatura.
De totes maneres, si Aznar abandona la presidència del Govern però manté la del partit la situació es podria fer insostenible per al seu successor. I és que només hi ha una fórmula bona, l'americana: vuit anys i a cases.
