Els batles ocupen una segona línia de l'actualitat política que es tracta als mitjans de comunicació. Però són els polítics més pròxims als ciutadans. Potser, el veïnadatge no conegui cap altra persona implicada en la dinàmica política local més que el seu batle. Ho fan tot bé o tot malament en funció del que interessa a un. Crec que els mitjans de comunicació no tracten amb el degut respecte els batles, els tracten massa segons el color polític i el pes específic dins el seu grup, quan la política municipal té unes particularitats i una singularitat que hauria de ser tinguda en compte a l'hora d'informar. La dimensió municipal s'ha perduda en el caos informatiu i els batles apareixen com ximples executants de les polítiques generals dels seus partits. De fet, cada batle és una persona que dóna resposta a qüestions particulars dels seus veïnats. Per exemple, el batle d'Estellencs és un pobler que respon a unes expectatives a un poble de la Serra. I potser que no pogués ser batle de sa Pobla, perquè del seu batle, sa Pobla espera una altra cosa. El batle de sa Pobla mostra una sensibilitat, diferent, per exemple del batle de Marratxí, i no és pel color polític distint, sinó pel tarannà personal i la forma d'afrontar la realitat municipal, ben diferent de sa Pobla a Marratxí. No puc imaginar-me Jaume Font portant un animalet al manescal, per exemple, cosa que el batle de Marratxí fa amb la major naturalitat un dissabte qualsevol. En Miquel Coll, batle de Marratxí, és capaç de visitar cent fires per entroncar la seva fira del Fang. El batle de sa Pobla no ho farà mai; però tendrà en Picasso i en Mariscal a les festes de sant Antoni. El batle de Marratxí sabrà organitzar una presentació d'un llibre on cada un dels assitents se'n durà un exemplar dels llibres presentats a compte de l'Ajuntament i a sa Pobla, l'Ajuntament vendrà els llibres. Són pobles diferents. Són batles diferents. Són sensibilitats diferents davant una mateixa situació. Un no és millor. L'altre no és pitjor. No miren el món de la mateixa manera. Tanta sort que no és obligació ser tots com algú predica!