Malgrat els compromisos del Pacte de Progrés en el sentit que els residents a Sóller no pagarien peatge i que també s'estudiaria el rescat d'aquesta polèmica infraestructura per fer-la de franc per a tothom, la realitat és que els sollerics hauran de pagar 150 pessetes i la resta de ciutadans més de 600 quan entri en vigor la pujada de l'IVA adaptada a les normes europees. Tot un abús per a un túnel que només té tres quilòmetres i que està fet per alliberar de l'aïllament una ciutat d'uns deu mil habitants.
Si els preus del túnel són tan alts es deu a la fallida de l'anterior empresa concessionària, que arrossegà l'expresident Cañellas al final de la seva carrera pública, i al fet que la nova concessionària féu un favor als anteriors governs del PP encarregant-se d'aquell desastre empresarial, acabant les obres i explotant-lo quan no havien mostrat gens d'interès a fer-se càrrec d'aquesta responsabilitat. Però aquestes consideracions, tot i ser molt importants, no acaben d'explicar que travessar el túnel sigui tan car. Si l'actual Govern Antich hagués tingut voluntat política per, almanco, reduir els preus, ho hauria aconseguit. En aquest sentit, és molt possible que aviat els residents a Sóller passin de franc. Però, i la resta d'illencs? Aquí no hi ha cap altra explicació que analitzar les conseqüències del comportament psicològic de l'usuari del túnel. Si anar o tornar de Sóller fos gratis per a tothom, la gent diria: «Sí, Cañellas va fer molts de desastres, però també construí aquest túnel». Però si l'automobilista, per fer tres quilòmetres, ha de pagar quasi el que val una entrada de cinema, el més lògic és que pensi: «Tota la vida pagarem els desgavells del PP».
En realitat, el Govern Antich (és a dir, el poble amb els seus imposts) no està obligat a pagar ni un cèntim per rescatar aquesta infraestructura, que li sortiria caríssima i, a més, li impediria invertir en altres prioritats. Però tampoc ningú no pot esperar que l'esquerra rescati les brutors del canyellisme. El túnel és la vergonyosa imatge viva del que no s'ha de fer mai en política. Per això és tan car travessar-lo.
