algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
20°

Quantes mallorques?

Moltes. I no d'ara, és clar, però ara més. En Peter és un professor de literatura espanyola en una universitat alemanya. Explicava en una reunió d'amics la seva experiència mallorquina. La narració va venir després d'una pregunta que va adreçar a un servidor: on és Mallorca? Ah, fill meu, li vaig contestar, si jo ho sabés, també sabria si hi vull viure o no. Aquesta resposta no és una temptativa òbviament fracassada de dir una cosa enginyosa, sinó que és la més pura i transparent veritat. Però interessa ara resumir l'experiència d'en Peter, que volia venir a Mallorca, i la va estar cercant durant uns quants dies fins que, finalment, creu que en va trobar un petit fragment, potser un vestigi... En tot cas, de quina? Ell creia que comprava un forfait i que llogava un cotxe, i au, a viure Mallorca. Però es va trobar que el turisme, a Mallorca, és un territori molt més gran que tota l'illa, una espècie d'aiguamoll intransitable que actua com una barrera infranquejable entre el turista i la terra. Hi ha tot un món d'aeroports, tour-operadors, guies, hotels, recepcionistes, cambrers, horaris de menjador, botigues de souvenirs, hamburgeseries, pizzeries, rentacars, trilers, tiqueters, excursions, etc., que fa pràcticament inaccessible allò que Peter havia somiat com a Mallorca. Coneix una mica "una mica és molt més del que la coneixem el comú de nosaltres" la cultura del país, i entre Llorenç Villalonga, Carme Riera, Llorenç Capellà i algú més s'havia fet una idea d'una altra Mallorca, la de la gent que hi ha darrere, a l'altra banda del turisme, per més que indirectament hi mantengui relacions més o menys malsanes o sanejades. I no, no va trobar manera de saltar aquesta barrera. Els seus intents sempre el duien a alguna part des d'on se'l reexpedia al món, per a ell inhòspit, del turisme: com si els turistes fossin llançats en el laberint d'un Dèdal més maligne que el cretenc. Fins que un dia, per error, va anar a parar en una fonda d'Andratx: res de particular, però es va sentir tractat com una persona normal "no turista" des que havia arribat a Mallorca.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.