És un cercle o tendència alternativa d'art per correu on participen artistes de tot el món, que té com a objectiu central la comunicació i contacte a través de l'intercanvi d'informació i propostes creatives.
A més d'un corrent artístic, l'Art Postal és un fenomen de les comunicacions on el creador dels missatges és alhora el seu emissor i receptor.
És un fenomen viu de resposta i creació que no reconeix fronteres, on s'inclouen les tècniques i suports més diversos: gràfic, postals, adhesius, poesia visual, timbres i llibres d'artistes, segells, fax, vídeos, etc., i cerca a més contactar i intercanviar amb tots els circuits existents en diferents latituds, dedicats a les més diverses disciplines. Es considera que l'«Art Postal» es va iniciar amb la «Correspondance Art School» de Ray Johnson en els anys 50, però si volem fer justícia a la història, aquesta activitat de comunicació creativa té els seus inicis a partir de dos fenòmens que entre si estan estretament vinculats; per una banda, la revolució científica i industrial que permet el funcionament a escala universal dels serveis de correus; i per l'altra la ruptura amb la tradició artística que significaren els moviments i escoles artístiques de començament de segle i posteriors a la Primera Guerra Mundial.
Tant els membres dels grups expressionistes «Caballo Azul» i «El Jinete», com els dadaistes, futuristes i surrealistas, entre els quals s'ha de destacar Kurt Schwitters, Tristán Tzara, Marcel Duchamp i Marinetti, feren ús de l'Art Postal no tan sols per divulgar els punts de vista de cada grup, sinó també com a mitjà ideal per a l'intercanvi de missatges creatius.
A mitjan anys 60 es va iniciar al con sud d'Amèrica una intensa activitat creativa entre els poetes i editors Eduardo Antonio Vigo, amb la seva revista i edicions «Diagonal Zero», de l'uruguaià Clemente Padín «Los Huevos de Plata» i «Ovum», del brasiler Wlademir Diaz Pino, un dels membres de poesia concreta del seu país i juntament amb Padín han anat alimentant ideològicament l'avantguarda artística sud-americana i mundial, i el xilè Guillermo Deisler, que el 1963 va fundar a Santiago «Ediciones Mimbre» i hi arribà a publicar una cinquantena de títols.
Els arxius, les revistes, fanzins i exposicions són algunes de les formes més corrents en què es manifesta l'activitat d'artistes postals de manera pública. Un dels punts culminants és la inclusió, per primera vegada, fora dels circuits marginals i alternatius a la Biennal de Sao Paulo a mitjan anys 70, en una secció dedicada exclusivament a aquest fenomen. A partir d'aquest moment és ja un cas corrent l'acceptació en els mitjans oficials del funcionament d'aquests cercles de creació artística sense el qüestionament de la seva legitimitat.
És així com n'existeixen museus a Suècia i a Itàlia. En altres països s'obren seccions en biblioteques o en arxius.
