És un cercle o tendència alternativa d'art per correu on
participen artistes de tot el món, que té com a objectiu central la
comunicació i contacte a través de l'intercanvi d'informació i
propostes creatives.
A més d'un corrent artístic, l'Art Postal és un fenomen de les
comunicacions on el creador dels missatges és alhora el seu emissor
i receptor.
És un fenomen viu de resposta i creació que no reconeix
fronteres, on s'inclouen les tècniques i suports més diversos:
gràfic, postals, adhesius, poesia visual, timbres i llibres
d'artistes, segells, fax, vídeos, etc., i cerca a més contactar i
intercanviar amb tots els circuits existents en diferents latituds,
dedicats a les més diverses disciplines. Es considera que l'«Art
Postal» es va iniciar amb la «Correspondance Art School» de Ray
Johnson en els anys 50, però si volem fer justícia a la història,
aquesta activitat de comunicació creativa té els seus inicis a
partir de dos fenòmens que entre si estan estretament vinculats;
per una banda, la revolució científica i industrial que permet el
funcionament a escala universal dels serveis de correus; i per
l'altra la ruptura amb la tradició artística que significaren els
moviments i escoles artístiques de començament de segle i
posteriors a la Primera Guerra Mundial.
Tant els membres dels grups expressionistes «Caballo Azul» i «El
Jinete», com els dadaistes, futuristes i surrealistas, entre els
quals s'ha de destacar Kurt Schwitters, Tristán Tzara, Marcel
Duchamp i Marinetti, feren ús de l'Art Postal no tan sols per
divulgar els punts de vista de cada grup, sinó també com a mitjà
ideal per a l'intercanvi de missatges creatius.
A mitjan anys 60 es va iniciar al con sud d'Amèrica una intensa
activitat creativa entre els poetes i editors Eduardo Antonio Vigo,
amb la seva revista i edicions «Diagonal Zero», de l'uruguaià
Clemente Padín «Los Huevos de Plata» i «Ovum», del brasiler
Wlademir Diaz Pino, un dels membres de poesia concreta del seu país
i juntament amb Padín han anat alimentant ideològicament
l'avantguarda artística sud-americana i mundial, i el xilè
Guillermo Deisler, que el 1963 va fundar a Santiago «Ediciones
Mimbre» i hi arribà a publicar una cinquantena de títols.
Els arxius, les revistes, fanzins i exposicions són algunes de
les formes més corrents en què es manifesta l'activitat d'artistes
postals de manera pública. Un dels punts culminants és la inclusió,
per primera vegada, fora dels circuits marginals i alternatius a la
Biennal de Sao Paulo a mitjan anys 70, en una secció dedicada
exclusivament a aquest fenomen. A partir d'aquest moment és ja un
cas corrent l'acceptació en els mitjans oficials del funcionament
d'aquests cercles de creació artística sense el qüestionament de la
seva legitimitat.
És així com n'existeixen museus a Suècia i a Itàlia. En altres
països s'obren seccions en biblioteques o en arxius.
Antonio Pérez
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.