El tren, a Mallorca, suposa una senya d'identitat més en el nostre esdevenir com a poble, com a mitjà de transport molt arrelat (prop de 130 anys). Gràcies, doncs, a aquest peculiar i popular mitjà de comunicació la nostra Illa va viure moments d'esplendor i puixança, ja que es va convertir en eina fonamental perquè comunicava Ciutat i la part forana i perquè ajudà enormement a la industrialització i específicament a la manufacturació i consolidació dels nostres prodcutes agrícoles. La combinació de tren més vaixell conduí, en gran mesura, a l'exportació dels nostres productes. Al cap i a la fi, el tren va ajudar al nostre despertar col·lectiu i a la nostra política pròpia com a societat diferenciada, i permeté que la renaixença prengués cos. Renaixement en el qual encara estam immersos.
Al cap de molts anys d'apatia i desconcert, el tren torna a estar de plena actualitat a la línia d'Inca a sa Pobla. Seguirà, en no molt temps, la d'Inca a Manacor. I en un futur no llunyà, altres vials nous o de reobertura. Semblant, segons la meva opinió, ocorre amb la nostra identitat nacional, la nostra supervivència i la nostra autodeterminació. Pacientment, estoicament, hem aguantat escarnis, ultratges, incomprensions. Pacientment, perquè sabem que la història i la raó són les nostres aliades. Avançam lentament, però inexorablement, cap a la nostra llibertat per decidir el nostre futur com ens plagui. No estam sols. Som ja més de deu milions «de Prada a Guardamar de Fraga a Maó», com sempre, oberts al món i solidaris, però enormement ferms en les nostres conviccions d'independència política.
Facem als nouvinguts (vinguin del Nord pròsper o del Sud pobre) ciutadans com nosaltres. Aconseguim, pacíficament però ferventment, que estimin les nostres llengua i cultura. El mestissatge racial al qual anam inexorablement no ha de ser obstacle. Molt al contrari, el nacionalisme i la identitat catalana sempre féu gala i dedicà enormes esforços a la integració i comprensió dels nouvinguts. La nostra nació mai no ha estat excloent. Impecablement, «els Països Catalans» han definit un model de convivència d'exemple fefaent per a molts. Només, en justícia, el nostre rebuig ha anat contra el colonialisme polític, militar, econòmic, etc., que ens ofega i oprimeix com a poble.
Reprenent al principi, si el tren ressorgeix o sorgeix, novament, esperant-li un present i futur ple d'aventures, així el nostre poble, com a col·lectivitat, ressorgirà renaixerà, arbitrarà fórmules capaces de ser amos del nostre destí i decidir lliurement el nostre futur.
