L'euro i l'europeïtzació d'Europa

Avui és el darrer dia per a dotze monedes europees que fins ara feien servir prop de tres-cents milions de ciutadans. S'ha dit, potser no a bastament, que el significat primordial d'aquesta fusió rau en el fet que es produeix com una conquesta de la pau i no com una imposició de la guerra. Però és més que tot això: perquè l'euro no és, en absolut, un fi, sinó un mitjà, una eina per anar avançant en aquest camí tan difícil d'allò que en diríem europeïtzació d'Europa. Als europeus ens toca reconèixer que la vocació europea és molt escassament sentida per les ciutadanies dels diferents països. La vocació europea vol dir, en definitiva, el sentiment de la necessitat de sumar cultures, de confegir societats, de tancar ferides i d'homologar objectius de cara al futur. L'europeïtzació d'Europa implica, en definitiva, la creació d'una nova cultura de convivència cap a la qual, vertaderament, no s'han fet les passes que els primers europeistes haurien somiat. Val a dir també que, en un cert grau, l'aspiració europea era una part de la resposta de l'anomenat món lliure a les estratègies del bloc comunista, i en aquest sentit convé recordar que l'europeisme no era aliè a l'arsenal ideològic de la guerra freda. Desactivades les administracions socialistes i amb una d'elles, l'antiga RDA, fent part de la Unió i d'altres a punt d'ingressar-hi, el component atlantista de l'europeisme s'ha devaluat notablement. Però ni amb aquest component, durant la guerra freda, ni sense, en l'actualitat, els europeus no hem estat capaços d'aprofundir en el llegat històric i en les realitats socials que ens proposaven afinitats i apropaven parentius. Les esperances d'aquells que desitjaven un espai europeu de cultura s'han mustiat en bona part, davant l'aclaparadora imposició d'una Unió Europea com a gran mercat. Paradoxalment, per a molts d'observadors el símbol d'aquesta Europa/mercat, l'euro, podria eixamplar les possibilitats dels plantejaments més humanistes. Aquesta possibilitat se sustentaria en el fet que la moneda és, també, una eina de comunicació per la gran quantitat d'informació que conté "i que transporta" sobre uns pobles que, amb una moneda comuna, viuen realitats socials i econòmiques molt diverses. Si més no, l'euro contribuirà a il·luminar aquestes diferències amb tota la seva cruesa.