Les xifres de mortaldat a les carreters de Mallorca al llarg del 2001 tornen a ser esgarrifoses. És cert que molts d'aquests accidents s'han degut a imprudències de conductors, però la necessitat de millorar al màxim la nostra xarxa viària clama al cel. Amb nou-cents cotxes per cada mil habitants, cada revolt de les nostres carreteres és un perill. No val a badar. I mentre cada any es fa el recompte patètic, també cal recordar que Madrid es nega a donar un cèntim per fer realitat el conveni de carreteres. I no és que aquesta situació sigui nova. Fa dècades que vivim el mateix calvari. Però la situació d'ara és encara més greu. El Govern balear ha decidit fer un tipus de desdoblaments «lents» amb presència de rotondes que eviti les «curses» i convidi els conductors a anar a poc a poc. I Madrid ha respost que només concedeix doblers per a autopistes que es puguin incloure dins la seva «xarxa nacional». Però el Ministeri de Foment no vol ni sentir parlar d'altres opcions. Mentre, passa el temps... i continuen els desastres. El Govern Antich ha anunciat que tirarà endavant amb els seus mitjans el desdoblament de les vies de comunicació més saturades. Al mateix temps, el Consell Insular inicia molt aviat la reforma d'importants carreteres que estan sota la seva responsabilitat. És el camí a seguir. Això no evitarà totes les morts, però sí algunes, i encara que només fos una ja valdria la pena. Però juntament amb la millora viària s'han d'escometre altres iniciatives, començant per una campanya de conscienciació dels conductors sobre el que suposa anar en cotxe per una illa petita, de distàncies curtes i saturada. Per desgràcia, a la nostra illa la gent mor per cinc minuts, per cinc miserables minuts.